PARLANT DE FLORETES

Hola ecollaures!!

Degut al "riu atmosfèric mediterrani" (la gota freda de tota la vida) no hem pogut pujar a la finca per fer feina. Per això aprofitem i anem a parlar dels marges florals.

Marge floral en un camp de blat on predomina la carlota i la veça
(Foto d'ací.)

• Què és un marge floral? És tracta d'una zona (normalment les voreres, d'ací la paraula marge) on es cultiven plantes amb la finalitat d'atraure i nodrir insectes que d'una manera o altra ens ajudaran a mantindre un nivell de plaga mínim (per baix d'un llindar de danys).

• Què guanyem implantant açò? Bé, per aclarir esta resposta creiem que és important pensar sobre el concepte de biodiversitat (conjunt de totes les espècies d'éssers vius que existeixen i interaccionen dins d'un mateix ecosistema).

La biodiversitat ens ha aportat les espècies que cultivem actualment, però a més ens aporten de manera molt bàsica:

  - Reciclat de nutrients

  - Regulació de l'aigua

  - Regulació de les plagues

Quan es simplifica (destrueix) la biodiversitat l'ecosistema es torna més artificial i la intervenció humana ha de ser major, i major serà el cost econòmic.

Què plantar floretes pot eixir més barat que comprar una garrafa d'insecticida? Ah collons com és la vida!!

I com els humans li posem nom a tot i mirem pel nostre interès quan emprem esta eina al nostre favor l'anomenem biodiversitat funcional. Així augmentar este tipus de biodiversitat als nostres horts és la millor estratègia ecològica per a oferir sostenibilitat a la producció.

Fer que els nostres horts siguen uns bons espais per a una multitud d'insectes tarda entre 2-3 anys, per això no caigueu en la desesperació i vos lieu a pegar colps d'aixada per tot arreu. És recomanable començar a construir el marge en paral·lel al maneig quotidià.

Depenent de l'espai del que despongueu i del que cultiveu una bona estratègia és associar flors i aromàtiques anuals amb els cultius. Existeixen moltes associacions documentades, però encara queda molt per saber... a experimentar!

Hortus pruneteo un exemple a seguir.
Bancal després de llevar les tomaqueres,
es veuen els clavells de moro integrats
amb porros i carlotes.

Si aneu a passar d'agricultura convencional a alguna de les varietats de l'agricultura ecològica* vos recomanem que vos poseu el barret de la paciència i aneu reduint l'aplicació de químics al llarg de 3 anys, ja que el vostre agroecosistema és depenent (és un yonki) dels químics i llevar-li-los suposa un xoc molt fort, el mono és molt roín!

* no cal dir que no fumigueu els marges ;)

I com estes coses sempre van en massa, com més veïns amb marge vos envolten més ràpid i (més) millor. Així que a fer sopars de germanor!!

Des d'este racó de la mediterrània vos recomanem el blog d'un company molt crack, sobretot per als que practiqueu agricultura baix este meravellós clima mediterrani: El Verdecillo: Trabajo en equipo.

La relació planta-insecte és molt estreta... imaginem que cada planta és un tipus de restaurant, com més oferta més clients (bitxos) vindran, no tots volen anar a un restaurant tailandès o a un grec, així que en la varietat està el gust.

En el nostre cas, com és el primer any hem sembrat i volem servir un bon banquet hem aconseguit fer un còctel d'uns 7 tipus de llavors de flors (esmentades a l'entrada anterior) esperant a que atraguen un gran nombre de comensals. Bon profit!!!

Còctel de llavors que vam
sembrar al nostre marge.

Així que ja sabeu, invertiu en preparar una bona fartera per als insectes, si ells estan contents nosaltres també.

Bon capde!

JUGÀREM A SER DÉUS I VAM PERDRE

Hola gent de l'agro!

Comença la retransmissió de l'agroprojecte de dos biòlegs molt arrelats a l'agricultura. 

La finca on es farà es troba a Cabanes (Castelló, País Valencià) a una vall paral·lela al mar i oberta al nord, la qual cosa li atorga un microclima humit que esperem que beneficie a les nostres plantes.

Vista cap al sud

Vista cap al nord

La nostra intenció és beure de l'agricultura natural i l'agroecologia, i anar experimentant amb tècniques i pràctiques per veure els seus resultats i anirem formant el nostre propi camí basat en els principis bàsics de l'agricultura natural:

• No llaurar
• No utilitzar productes químics de síntesi (ni adobs, ni plaguicides, ni herbicides)
• No desbrossar massivament
• No adobar (ni compost, ni fems)
• Màxima biodiversitat

Estos principis són un dur colp de puny als principis de l'agricultura convencional, la qual es basa en la concepció que l'horta (agroecosistema) és una fàbrica de producció. Alguns d'ells són més rígids que uns altres (alguns comporten un gran treball i altres són nocius per a l'agroecosistema), per exemple, enguany femarem amb femta de cavall els arbres que ja són a la finca per donar-los una espenta, i atenent a la seua evolució veurem què farem el proper any.

El nostre primer repte és la formació d'un hort d'estiu. Per això ens hem anat documentat sobre quines tècniques podríem aplicar al nostre hort per tal de preparar-lo per al que l'espera. Però abans d'açò vam haver de buidar la bassa, ja que cal fer un mínim treball d'obra, i com no volíem desaprofitar tota eixa aigua vam jugar a ser déus i vam reptar a la gravetat (ramera despiadada!) fent canals per a que pujara uns metres en contra de pendent... després de tres hores de "trencallom", movent molta terra i fent d'enginyers, vam decidir obrir la resclosa i deixar que l'aigua s'escampara bancal avall guiada per uns solcs fets de pressa i corrents (i amb molta suor). Amb tanta fam, fatiga i calor se'ns va oblidar fer fotos. Primera pífia: Gravetat 1 - Cabuts 0!

Resclosa oberta abocant al solc principal.

Hem acudit a l'agricultura regenerativa amb algunes gotes d'En Fukuoka (Descarregar el llibre: La Revolució d'un bri de palla) i hem el·laborat un adob verd a base de:

   1. Ordi (Hordeum vulgare): biomassa aèria
   2. Veça (Vicia sativa): nitrifica
   3. Trepadella (Onobrychis viciifolia): nitrifica
   4. Rave farratger (Raphanus sativus var. Valencia): biomassa subterrània
   5. Trèvol blanc nan (Trifolium repens var. Huia): nitrifica i regulació d'adventícies

Les tres primeres les vam comprar en una barreja comercial a la qual vam afegir el rave farratger, per produir una gran biomassa subterrània la qual obre el sòl i l'aireja (el llaura per nosaltres), i el trèvol blanc nan que esperem que cobrisca certa part de l'hort i que disminuïsca la presència d'adventícies (i així no haver d'escardar).

Adob verd

Per als que s'han perdut en termes estranys i "econous" ací teniu una xicoteta explicació dels conceptes que creiem que potser siguen més desconeguts:

   - Adob verd: un cultiu la finalitat del qual no és obtindre una collita sinó que s'implanta         amb la finalitat d'augmentar la fertilitat del sòl. Hui en dia ja existeixen adobs verds               especialitzats en "llaurar", biofumigacions, nitrificació, etc. (més info ací)

   - Biomassa: matèria orgànica.

   - Nitrificació: les plantes que pertanyen a la família de les lleguminoses tenen la                   particularitat d'associar-se amb un tipus de bacteris que vius al sòl i que és capaç de           transformar el nitrogen gasós en nitrits i nitrats (tot això a canvi dels sucres que produeix     la planta, ací no n'hi ha res de bades!). Quan es seguen les lleguminoses els compostos     nitrogenats queden al sòl a disposició d'altres plantes.

   - Parasitoide: paràsit que acaba matant a la seua víctima (tot un                                           món!! https://goo.gl/bLafPX)

   - Plantes adventícies: són les mal anomenades "males herbes". Són les herbes                   pioneres que colonitzen la terra i que ajuden a la seua regeneració. Les espècies que les     composen varien atenent a les pràctiques que s'hagen fet anteriorment, el tipus de sòl,         l'aigua i l'oratge (ja farem una entrada centrada en este tema, mentre tant ací)

Com la terra no havia sigut tractada des de fa uns quinze anys i llaurada dos voltes per any des d'aleshores fins a l'any anterior creiem que està en bones condicions de fertilitat però compactada. Per ajudar a l'adob verd hem segat les adventícies, la majoria era ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) indicadora de sòls compactats, argilosos i calcaris, suposem que a conseqüència d'haver llaurat l'any passat. Ens va donar llàstima perquè estava en flor i n'hi havien moltes abelles... però anem a muntar-les un banquet!!

Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides)
foto treta d'ací

Per les vores del bancal vam sembrar llavors de calèndula (Calendula officinalis), caputxina (Tropaeolum majus), zínnies (Zinnia elegans), clavell de moro (Tagetes patula), equinàcies (Echinacea angustifolia), marrubí (Marrubium vulgare) i melga arbòria (Medicago arborea). A banda d'unes quantes plàntules d'aromàtiques que vam comprar en un viver: sàlvia, timó llimó, saboritja (Satureja montana), orenga i ruda. Ah! i una margarida i dos assutzenes. Amb tot això es comença a formar el marge floral, amb el qual atraurem i alimentarem als depredadors i parasitoides de les plagues que puguen menjar-se les nostres hortícoles. Amb el temps anirem afegint més aromàtiques, ornamentals i autòctones.

Per finalitzar, i enfosquint per minuts, vam col·locar estaques pels voltants del bancal per sostindre la tanca metàl·lica que impedirà a gossos i gallines fer destrosses a l'hort.

I amb la lluna il·luminant més que el sol vam marxar de la finca esgotats i amb un gran somriure a la cara. Xà, que bonico!

PD: agraïment especial a un caneter disposat a tot!