Traductor

dissabte, 21 de gener del 2017

ADVENTÍCIES DEL NOSTRE COR

Hola enamorats/des del camp!

Com ja vam prometre, en esta entrada parlarem de les nostres eternes companyes, les plantes adventícies.

Les mal anomenades "males herbes" són en realitat les plantes més fortes i resistents que intenten arreglar les pífies que fem els humans. Són el primer eslavó per regenerar el sòl que molts maltracten amb químics i successives llaurades, i per esta raó amb les herbes que creixen en un terreny podem saber les seues característiques (plantes bioindicadores), sempre d'una manera qualitativa, és a dir, ens ajuda a saber per on van els trets.

Bé, la cosa funciona més o menys de la següent manera: segons les característiques, el clima i l'historial del sòl apareixeran unes plantes o altres al rescat. Generalment les adventícies van en grups, són molt socials. Així per exemple, un terreny calcari on es llaura any rere any en un clima mediterrani apareixerà la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) que intentarà trencar amb les seues potents arrels la sola d'arada. Més info sobre les adventícies acíací i ací.

Quan no es llaura (esquerra) el sòl es compacta en profunditat, mentre que un sòl llaurat (dreta)
presenta una crosta superficial i la sola d'arada just per baix d'on arriba l'arada (normalment 20-25 cm).
La sola d'arada es tan compacta que impedeix la pujada de l'aigua per capil·laritat, un correcte drenatge i
la penetració de les arrels, la qual cosa esdevé en una excessiva evaporació per damunt d'esta i un dràstic augment de l'erosió del sòl fèrtil.
(paraula estranya del dia: gleva)

Comencem doncs amb les fotos que hem anat prenent en l'hort:

La flor morada és l'ortiga morta (Lamium amplexicaule),
darrere amb les fulles verticil·lades l'apegalosa (Galium sp.),
baix a l'esquerra les forquetes (Geranium rotundifolium)
i al fons les esparregueres (Asparagus acutifolius).

Forquetes (Geranium rotundifolium), a l'esquerra llicsó (Sonchus oleraceus) i
pareix que una ortiga trau la cara entre les forquetes.

Les flors grogues són de calèndula (Calendula arvensis), les fulles arrodonides
pertanyen a les forquetes (
Geranium rotundifolium), les tiges rogenques que s'alcen
són de bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris) i enmig de la bacanal vegetal
trobem ravenissa blanca (Diplotaxis ereucoides) en flor, llicsó 
(Sonchus oleraceus) i
unes fulles molt serrades que pareixen ortigues.

Fent una anàlisi de la flora de l'hort tenim:
      - Bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris): compactació superficial.
      - Forquetes (Geranium rotundifolium): sòls rics.
      - Llicsó (Sonchus oleraceus): qualsevol tipus però frescos.
      - Ortiga morta (Lamium amplexicaule): sòls rics amb bona estructura.
      - Apegalosa (Galium aparine): abundant humus, molt nitrogen i frescos.
      - Ravenissa blanca (Diplotaxis ereucoides): sòls argilosos, lleugers de pH neutre a bàsic.
      - Calèndula silvestre (Calendula arvensis): sòls arenosos amb poca argila.
      - Esparregueres (Asparagus acutifolius): sòl ben drenat i lleugerament humit.


Buscant tota esta informació hem descobert que els francesos són molt cracks en esta matèria i n'hi ha molta bibliografia al respecte, a destacar l'encyclopédie des plantes bio-indicatrices.

Així, les nostres plantes bioindicadores ens diuen que el sòl de l'hort té una fracció d'argila important, que reté humitat però drena bé, bona estructura, un pH tirant a bàsic i certa quantitat d'humus. Açò pel que fa a l'estructura i composició, i respecte a les pràctiques realitzades amb anterioritat la bossa de pastor i la ravenissa blanca indiquen que es llaurava amb anterioritat i per això n'hi ha compactació.

Ens he trobat amb una contradicció entre la calèndula silvestre (poca argila) i la ravenissa blanca (bastant argila), per resoldre este tipus de problemes només cal mirar el sòl i l'abundància de cadascuna de les espècies. En el nostre cas, vam veure que el sòl tenia una part important d'argila quan ens vam fer els valents plantant les aromàtiques mentre plovia (no aneu a l'hort quan plou ens van dir...) i que la ravenissa blanca cobria la major part del bancal, mentre que l'abundància de la calèndula silvestre era molt menor.

Ara quan passeu pel costat d'un solar o un terreny podreu saber què vos diuen els seus habitants.

En poc de temps començarem amb el planter i el disseny dels bancals de l'hort, mentre esperem l'arribada de la primavera.

Salut!

diumenge, 8 de gener del 2017

ROGES DE FRED

Benvinguda gent del camp!

Després de dos setmanes de farteres i esdeveniments familiars hem anat a inspeccionar com anava l'adob verd al bancal de l'hort.

Des de l'últim colp les temperatures han baixat i l'hivern a arribat amb força a la vall. Esperàvem veure una praderia amb totes les llavors que vam tirar (estúpids urbanites) i en arribar la realitat ens va pegar una bona punyada.

Després d'assimilar la realitat de la Natura vam començar a escorcollar entre les adventícies qualsevol signe del nostre adob verd. I allà estava! Tan xicotet... tot el bancal estava ple de plàntules, sobretot de rave farratger (Raphanus sativus var. Valencia) i per ací i per allà alguna d'ordi i d'alguna de les lleguminoses enfiladisses (trepadella o veça). No vam veure cap indici del trèvol blanc nan, sabem que li costa una mica assentar-se així que esperem que quan marxe una mica el fred done una espenta.

Plàntules de l'adob verd: al centre el rave i a
ambdós costats suposades plàntules d'ordi.
S'aprecia la rosada a la fulla de llicsó de baix.

Plàntules de rave farratger i altres creixent a
l'abric de les carxoferes "primaverals".
(perdó per la foto però amb el sol no es veia bé i va eixir moguda)

Alfals rebrotant després de la sega.

També vam aprofitar per a veure l'estat en què estaven les aromàtiques i la veritat és que no podríem estar més contents...

Ruda (Ruta graveolens) plena de rosada i ben contenta.

Sàlvia (Salvia officinalis) menjada, com les mossegades estan per
les vores del limbe els causants són els llimacs o caragols.
Esperem que no vaja a més

Timó llimona (Thymus citriodorus) enrogit però sa.

La coloració del timó llimona ens va sorprendre, i vam començar a veure adventícies (i unes bledes espontànies que hem respectat) enrogides. Vam investigar una mica i vam descobrir que certes plantes enrogeixen com a mecanisme de defensa davant del fred o per vergonya, qui sap?

Lletera (Euphorbia helioscopia) roja de fred.

Llicsó (Sonchus oleraceus) amb els nevis centrals enrogits.

Plàntula de rave farratger amb els nervis
dels cotiledons rojos.

Ah! Vam plantar uns 4 bulbs de tulipes (se'ns va passar fer fotos, fallo!) que començaven a germinar. Gràcies Alexis per l'aportació!

La pròxima més i millor! Salut!