AMICS DE TOTA LA VIDA: LES MICORIZES

Benvinguts observadors del micromón!

No hem desaparegut, eh?! És que estem enfaenats, ja vos anirem contant cosetes... hehehe

Bé, en esta entrada tornem a parlar d'aquell món microscòpic que se'ns escapa a la vista, però que governa la nostra vida, tant si som conscients com si no. En concret, anem a parlar de les micorizes concepte que significa literalment fong-arrel i va ser proposat per Frank (1885) per definir les associacions simbiòtiques, mutualistes i no patògenes entre les arrels de les plantes i el miceli dels fongs, en què ambdós resulten beneficiats. Bàsicament, esta associació es basa en el fet que els fongs, en ser heteròtrofs, estan condicionats a obtindre sucres a partir d'altres organismes, així els fongs micorízics reben directament de la planta els sucres que necessiten per desenvolupar-se, a canvi cedeixen al seu hoste aigua i minerals del sòl que les plantes necessiten per créixer.

Sistema radicular d'una plàntula de pi on es poden veure les micorizes
i com les hifes amplien la zona de nutrició. Foto d'ací.

Com es veu a la foto superior, el que fa el fong és ampliar la xarxa de captació d'aigua i nutrients del sistema radicular, per esta raó les plantes micorizades tenen una millor nutrició.

Ens permetreu que posem un totxo i que entrem en el món de la paleo(botànica)...

Esta relació entre estos dos tipus d'éssers tan diferents va començar fa moltes llunes, uns 400 milions d'anys... (sí, Jordi Hurtado hi era) Allà pel Paleozoic van sorgir les primeres plantes terrestres, però la Terra d'aleshores no era el verger actual, les condicions de temperatura i fotoperíode i un llarg etcètera de condicions extremes governaven el planeta, per esta raó la simbiosi amb fongs va ser tan important, ja que van permetre el desenvolupament dels primers ecosistemes terrestres (els animals, els artròpodes, vam arribar uns 100 milions d'anys més tard).

Pel que s'ha deduït dels fòssils i altres evidències, este fort lligam esdevé del tercer fenomen més gran d'extinció massiva en termes de percentatge de gèneres extints, deguda a una profunda glaciació que va reduir la vida marina un 85% entre el Ordovicià i el Silurià (fa uns 444 Ma). Cal recordar que en eixe moment la vida era marina. Això va ser degut a que Gondwana (un supercontinent) va derivar al pol sud i va canviar el clima mundial de manera dràstica. Bàsicament, es va passar d'un planeta tropical a un àrtic, com per a no extingir-se! A més, d'una reducció dràstica del nivell del mar, ja que l'aigua estava congelada sobre el supercontinent gelat, que seria l'Antàrtica del moment.

Concloent, que durant este superhivern els organismes que s'alimentaven de la llum (fotobionts, les "protoplantes") i els que s'alimentaven d'altres organismes vius o morts (micobionts, els "protofongs") ja estaven cadascun especialitzats en les seues maneres d'aconseguir el seu aliment, però sota estes condicions tan adverses ambdós tipus d'organismes es van associar a nivell dels òrgans de fixació al substrat del fotobiont (no es poden anomenar arrels encara, i dir contínuament proto- es fa tediós). Van formar una aliança tan eficaç que encara perdura sense quasi canvis en la part fúngica, però s'ha donat un gran desenvolupament de la complexitat per part dels fotobionts (arrels vertaderes, corm i flors).

A l'esquerra gespa micorizada i a la dreta gespa sense micorizar.
Foto d'ací.

Ara ja sí que sí, comencem a parlar d'agronomia...

Ja sabem què és una micoriza i com d'important és (és present en més del 90% de les espècies de plantes actuals), però quins beneficis atorga a la planta:

1. Millora en la captació de nutrients. Les hifes presenten mecanismes de captació de nutrients, principalment del fòsfor, més desenvolupats que el de les plantes.
2. Protecció contra l'estrès hídric. El miceli provoca una separació entre les arrels i les partícules del sòl que en omplir-se d'aigua manté la continuïtat de la pel·lícula d'aigua, generant un microambient més humit. A més, les hifes amplien la zona de captació d'aigua.
3. Modificació de l'estructura del sòl. El fong segrega certes substàncies que cohesionen i estabilitzen les partícules del sòl.
4. Protecció contra l'atac de patògens i herbívors. Per partida doble, perquè el fong ocupa un nínxol ecològic en la rizosfera que no permet que s'instal·len altres microorganismes patògens (igual que fan els bacteris al nostre intestí), i la segona, perquè estimula la producció d'exsudats radiculars.
5. És el pont de comunicació entre les plantes. Recordeu esta publicació.

De manera general, l'associació micorízica altera tan profundament la nutrició i les relacions hídriques, independentment de la grandària de la planta, que es pot dir que esta influència té una rellevància ecològica vital, ja que afavoreix l'establiment, vigor, productivitat i supervivència de les plantes en el medi. La sinergia d'estos efectes augmenten la probabilitat d'establir una comunitat vegetal.

Segons la zona on es faça esta associació a l'arrel tindrem:

• Ectomicorizes: el fong es desenvolupa entre les cèl·lules de l'escorça de l'arrel, formant una capa de teixit gruixa al voltant de l'àpex de l'arrel. Este tipus es dóna principalment en pinàcies, betulàcies i fagàcies.

Fotografia d'una ectomicoriza d'una pinàcia. Foto d'ací.

• Endomicorizes: les cèl·lules fúngiques creixen dins de les cèl·lules vegetals que formen l'arrel. Només es poden veure amb microscopi, ja que no formen cap capa externa. Tot i que d'igual manera estenen les seues hifes pel sòl.

Fotografia microscòpica d'una endomicoriza arbuscular
en una arrel de gerdera (esquerra) i detall de l'arbúscul. Foto d'ací.

• Ectendomicoriza: és un tipus minoritari d'associació que combina característiques dels dos grups anteriors.

Diagrama dels tipus de micorizes i en quin fílums es donen.

Així, per a obtindre tots els beneficis d'esta associació hem d'abandonar l'aixada i els químics, ja que la primera trenca l'estructura del sòl, tant la part física com la xarxa miceliar que habita en este, i la segona mata la vida microbiana. Quan sembrem/trasplantem una hortalissa al nostre hort o emprem terra per fer el planter, les arrels entren en contacte amb els fongs que viuen allà i és quan es crea la màgia simbiòtica, així les nostres plantes creixeran més fortes i sanes.

Les maneres de estimular i augmentar la vida microbiana en general, consisteix en assegurar-se que el nostre sòl és ric en matèria orgànica i que sempre hi hagen plantes vives. Una manera molt bona d'inocular una gran quantitat de microbiologia variada és mitjançant bocashi, compost i biols, d'estos últims parlarem en una altra entrada.

Personalment, creiem que quan s'acaba d'entrar en una finca, particularment si en esta s'han aplicat productes químics, un bon maneig inicial seria la inoculació de microbiota mitjançant preparats rics en microbiologia com els que s'han esmenat abans.

Esperem que vos haja agradat esta entrada. Nosaltres hem aprés molt dels nostres aliats subterranis. Ens acomiadem amb una cita de Sèneca:

"La Natura ens ha donat les llavors del coneixement, no el coneixement mateix."