Traductor

dimarts, 27 de març del 2018

L'ENCOIXINAT I EL MESTRAL

Bona i fecunda primavera!

Portem uns dies que no deixa de bufar un mestral fortíssim, i s'ha endut l'encoixinat. Quin trauma! Després de tota la faena feta per protegir el fem (i el seus microorganismes)... però bé, la Natura és així.

Començarem pel principi...

Què és l'encoixinat? és una tècnica de cobriment del sòl amb algun material orgànic o inorgànic amb la finalitat de protegir-lo. Quan l'encoixinat està constituït per materials orgànics és paregut al mantell dels ecosistemes naturals, i té nombrosos beneficis:
  - Conservació de la humitat.
  - Reducció de la presència d'adventícies.
  - Manteniment d'un nivell òptim de matèria orgànica.
  - Estimulació de la vida microbiana.
  - Propícia un ambient més estable.
  - Protecció envers l'erosió pel vent i la pluja.
  - L'encoixinat tarda 2 minuts en assolir la seua capacitat de captació d'aigua i tarda una          mitjana de 16 dies en assecar-se.
  - Evita la radiació de la calor des del sòl a les plantes.
  - En descompondre's nodreix el sòl.
  - Ombreja els sistemes de reg fent que l'aigua no s'escalfe i que el degoteig tarde més en      obstruir-se per la cal.

Exemples de materials orgànics que emprar com a encoixinat serien la palla, restes de poda, restes de gespa, adventícies del birbat, canyes, fusta trossejada, ramal, fullaraca... qualsevol resta vegetal pot ser utilitzada com a encoixinat. Inclús restes animals, com ara pèl, llana o plomes.

Baix a l'esquerra encoixinat amb palla,
baix a la dreta amb adventícies seques
i dalt amb fullaraca de taronger.

També es podem usar materials inorgànics naturals com roques, grava, arena (encoixinat lític). En climes àrids poden ser molt útils, primer per la manca de biomassa disponible i després degut a la pròpia natura de les roques. Estes tenen molta massa, i per tant, molta inèrcia tèrmica, açò vol dir que acumulen la calor i l'alliberen lentament durant la nit. Així, les roques refresquen l'ambient que les envolta en absorbir la calor solar i el calfen de nit, amb la qual cosa evita la fluctuació tèrmica (amortiment tèrmic). Una conseqüència d'este fenomen és la condensació de la rosada, que pot augmentar la humitat a la zona de contacte entre la roca i la terra, açò afavoreix la presència de flora i fauna. Cal dir que tot això depén de molts paràmetres; situació, tècnica, color, orientació...

Una tècnica interessant de l'encoixinat lític és la tècnica del talús que consisteix en una tècnica dels natius dels deserts del sud-oest d'EUA, del desert de Nègueb a Israel, i a les regions més àrides del Perú, la Xina, la Itàlia del Imperi Romà i els Maoris de Nova Zelanda, en fi, que no és una cosa massa nova. Bé, la tècnica consisteix en fer una pila o mur de pedra i plantar plantes llenyoses al nord o en direcció contrària dels vents secs d'estes estructures, encoixinant la separació entre ambdós elements.

Diagrama de l'efecte talús per Kyle Chamberlain.
Tret d'ací.

Un bon company ieclà ha aplicat la tècnica del talús a la seua finca de l'altiplà murcià. Els resultats han sigut sorprenent. Gràcies Juanito per les fotos i la passió que poses en regenerar l'ecosistema i pel respecte, quasi adoració, que tens cap a la Natura.
Ametler (Prunus dulcis) amb encoixinat lític
i restes de poda.

Coscolla (Quercus coccifera) baix l'efecte talús.
Arbre de l'amor (Cercis siliquastrum) amb
un mur individual i un encoixinat lític.

Dels encoixinats inorgànics artificials no anem a parlar perquè no ens interessen, ja que els veiem innecessaris.

Tornant al nostre cas, vam utilitzar un encoixinat de palla de blat damunt la femta de cavall el qual no s'ha volat amb el mestral que ha fet perquè ja està ben compacte. En veure que l'encoixinat baixava (els nostres microcompanys tenen fam) vam tornar a encoixinar els bancals, esta volta amb la "brossa" del veí. Era una gespa autòctona molt voluminosa i el vent a fet bon compte d'esta, encara que vam fixar-la parcialment amb arrels de les soques dels tarongers que vam arrabassar, es va envolar.

Així que vam estar pensant com poder substituir el nou encoixinat i se'ns va ocórrer anar a un solar que hi ha de camí a l'hort ple de senill (Phragmites australis). L'amo de la parcel·la el controla triturant-lo i està tota coberta amb una capa d'un pam de gruix de fulla triturada. Així que vam agafar i vam plenar tres carretons... ja ens imaginem als veïns pensant: Què estaran fent eixos dos i per a que volen això?

Doncs vam encoixinar la resta de bancals que faltaven i després vam trasplantar els primers encisams (varietat d'Almassora). Esperem que sobrevisquen a les mestralades.


Encisam d'Almassora ben encoixinat.

Ja comença a agafar forma... mentre, als planters estan creixent més hortalisses, autòctones, aromàtiques i ornamentals. Arriba la primavera!!


Enllaços de referència:
· Growing fruit trees in drought areas (Gardening along the creek)
· Tècnica de l'encoixinat (Gencat)




"La vida s'obre camí, sempre i on sigui. Feliç és l'agricultor que sap guiar-la
i fer un bon ús d'esta."
Equip Vellaterra

2 comentaris:




  1. isabelde 18 de abril 2018

    ay, eso de la carretilla recogiendo lo que otros llaman basura también me suena .., yo cojo además cartones que llegan al trabajo, por eso me llaman la cartones, jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahhaah sí, nosotros estamos cogiendo cartones del contenedor de reciclaje para los pasillos. Mare meua, si los que tiran tanta materia orgánica supieran lo que vale... Gracias por el comentario "la cartones"! ;)

      Elimina