RESUM ESTIU 2018

Ja som ací bonicors!!!

Després d'un estiu intens i calorós tornem al blog per posar-vos al dia de tot.

Durant els mesos d'absència bloguera hem fet poca cosa grossa: segar alguna adventícia fora de control, algun reg i collir (la part més gustosa!).

Principi de l'hort.

Fent memòria dels cultius plantats enguany hem plantat:
   · tomata (4 varietats)
   · tomata cherry (3 varietats)
   · pebrera (1 varietat)
   · cogombre (1 varietat)
   · albergina (2 varietats)
   · carabasseta (2 varietats)
   · meló (2varietats)
   · meló d'Alger (1 varietat)
   · carabassa (1 varietat)
   · panís (2 varietats)
   · ocra (1 varietat)
   · bajocó (1 varietat)

Calaix amb xerris, tomata rosa, cogombres i carabasseta.

La nostra política de reg ha sigut el semisecà, regar el mínim possible, tenint en compte que tenim un nivell freàtic molt elevat esta decisió és menys sacrificada que en altres llocs on les plantes tenen més dificultats per a proveir-se d'aigua per si mateixes. Realment, no hem vist patir massa a les nostres plantes a pesar de la calor. Açò ens dóna ànims per a continuar, ja que conforme passe el temps el sòl millorarà i augmentarà la seua capacitat per a retindre aigua, així com la genètica de les plantes any rere any. A més de l'efecte de l'encoixinat i l'ombra de les plantes, tant les companyes com les adventícies.

Per tal de millorar el conjunt de l'hort, durant els últims dies, hem anat segant les adventícies que han completat el cicle i/o s'havien fet massa grans. Les restes les hem acumulat als camins junt amb cartrons (que agafem educadament dels contenidors). Tot això és per evitar l'evaporació d'aigua i per crear l'anomenat compost de camí. Així els camins també són zones de compostatge en superfície.

Camins encoixinats amb restes d'adventícies.

Tornant als cultius, ni els hem podat, ni encanyat (excepte el garrofó). Hem tret les següents conclusions:

• Les tomateres necessiten molt d'espai i tendeixen a créixer en direcció oest. Cap tomatera ha tingut malalties, ni plagues. Només una varietat ha presentat cul negre, fisiopatia caracteritzada per una necrosi apical deguda a una mala assimilació del calci. Els hem aplicat un remei temporal, calci hidrosoluble (CHS), sent conscients que el que s'ha de millorar és la qualitat del sòl.

Tomateres, camamilla americana, zínnia i adventícies.

Calci hidrosoluble (CHS), xeringa i ruixador.
Pareix pixum, som conscients.

• Les tomateres xerri no han presentat cap problema, han crescut vigoroses i donen molta collita. Són un espectacle per a la vista i el gust. El proper any provarem a fer-les créixer damunt d'algun suport.

Tomata xerri groga de pera de Borriana
associada amb matricària.

Tomata xerri associada amb zínnia
que ha envaït el bancal d'ocra.

• Les pebreres, que enguany hem comprat el planter, han crescut bé però a l'hora de fructificar durant les primeres setmanes es quedaven menudes, moltes presentaven cul negre, es semaven (marcir-se, assecar-se, perdre la força vital) i fins i tot, alguna s'ha cremat. També els vam aplicar CHS per al cul negre. A partir de la segona quinzena d'agost molts d'estos problemes han desaparegut, creiem que per la baixada de temperatures i de radiació solar.

Pebreres amb petúnies rosa i coniza.

• Els cogombres no s'han donat bé, creiem que és perquè no s'han enfilat. L'any que ve provarem a associar-los amb gira-sols o encanyar-los.

• Les albergineres han crescut molt bé sense cap problema, produeixen molt bé. L'única cosa que hem observat és que no creixen bé associades amb panís. Creiem que hem encertat el marc de plantació. La pròxima temporada les associarem amb més flora companya.

Albergineres amb sàlvia romana.

Albergineres amb marrubí i alfàbrega.

• Les carabassetes han crescut bé, més grans del que ens imaginàvem. A un bancal les vam associar amb pebreres, les pobres van acabar tapades, així que el proper estiu plantarem dos per bancal amb alguna planta companya. Les cucurbitàcies tenen la tendència d'agafar cendrosa (oïdi), i en principi no vam actuar, ja que només es presentava a les fulles velles, però cap a finals d'agost moltes de les fulles van començar a presentar-ne, per això vam començar aplicar una vegada per setmana bacteris de l'àcid làctic (BAL).

Carabasseta amb pebreres, camamilla americana
i amarant gràcil.

• La resta de cucurbitàcies; melonera, melonera d'Alger i carabassera, les vam plantar fora de la zona d'hort. Han rebut un reg extra a mig estiu i una ruixada de BAL. Hem observat que van donar una primera tanda de fruits i després van continuar amb el creixement vegetatiu, ara pareix que tornen a florir i fructificar. Només podem deduir que ha sigut per les altes temperatures i pel fet de no disposar de gran quantitat d'aigua.

• L'ocra (Abelmoschus esculentus) és el cultiu nou per a nosaltres. No tenim molta idea de les seues necessitats, només que li agrada la calor. Vam començar fent planter, i no pareix que li agrade massa. Un mes després de plantar-les, i la mort de la majoria d'estes, van provar la sembra directa, i ha anat de categoria! així que anotat. Cap problema sanitari, encara que s'han quedat un poc xicotetes.

Ocra amb estragó i envaït per tomatera cherry.

• El panís ha crescut bé, encara que algunes panolles han eixit cucades, no sabem per quin insecte, però la majoria dels grans són aprofitables. La propera temporada tornarem a intentar l'associació de les tres germanes.

• El bajocó (Phaseolus lunatus) no ha anat gens bé, i tot siga dit, no vam estar massa pendents. Només una mata s'ha desenvolupat però ni ha florit. El pròxim any ens fixarem més en les lleguminoses.

Volem remarcar que les aplicacions fetes han sigut després d'observar els successos, meditar sobre la seua causa i haver esperat cert temps a veure com es desenvolupaven. Els productes emprats són de l'agricultura natural coreana, són productes casolans i sense productes de síntesi, un d'estos és microbià. Nosaltres, a diferència del que diu el doctor Cho, apliquem estos productes per tal de solucionar de manera temporal i puntual els desequilibris que esdevenen del baix grau de maduresa del nostre sòl, però que deixarem d'utilitzar només observem que l'equilibri edàfic s'ha restaurat. La finalitat de tindre un sòl sa és no dependre de cap producte exogen.

Les pròximes tasques són segar les adventícies que hagen completat el cicle i encoixinar amb elles, afegir més encoixinat tant a la zona de l'hort com en la resta, crear algun bancal nou i preparar el planter de la temporada de tardor-hivern.

Esta és la màquia que cal segar,
bàsicament deixem les jolivardes (Dittrichia viscosa).

Ha aparegut un lledoner (Celtis australis), anem a respectar-lo.
Mireu-lo ben acotxa't, pareix feliç.

“La Natura no fa res incomplet, ni res debades.”

Aristòtil