LA SEGA

Uep! Com va tot neorurals?

Portem un parell de llunes segant les adventícies d'estiu. La raó és tornar eixa matèria orgànica al sòl per a que es descompose i l'enriquisca.

Les hem tallades a un pam de terra, per a que la seua ombra protegisca a les xicotetes plàntules que han nascut per tot arreu.

Com sempre, ens pensàvem que seria bufar i fer bombolles, que en una jornada ho tindríem tot llest... HA! Mira que som faves!

La sabana marjalera

Entre els esquelets trobem moltes gespes
i algunes pluriennals (ex. trepadella)

Depén de la zona abunden més les gespes o no.
Ens hem adonat que el sòl baix les gespes no està massa bé,
però que amb les seues arrels van millorant-lo.

S'observa la diferència entre les zones no segades
i la zona central. 

Hem deixat les adventícies que han crescut a les piles de soques,
així aporta més diversitat de nínxols.

Hem respectat uns quants esquelets de blets blancs (Chenopudium album)
per donar verticalitat, la qual agraeixen els petits ocells.
Ja em vist les marques de visita (la merda). 

Encara queda molt per fer, però a poc a poc veiem com va millorant el sòl i això ens unfla d'alegria el pit.

Hem aprés que hem de segar abans, perquè les plantes seques dificulten molt la sega per la duresa.

“El treball del camperol és el treball natural de l'home,

l'única cosa que li calma les passions i vigoritza el cos.”

Armando Palacio Valdés

BANCALS DE BRASSICÀCIES

Bon hora genteta!!!

Ja fa un temps que vam començar a plantar l'hort d'hivern, però com sempre, es nota que encara som els nous del veïnat, perquè sempre arribem tard. Però bé, ens ho apuntem tot al quadern de camp, ja que tenim tendència a oblidar-nos dels llocs on hem sembrat o plantat esta planta o l'altra, a moure-los de lloc... (paciència)... per això intentem posar en pràctica el refrany: més val un llapis curt, que una memòria llarga.

En esta entrada vos volem parlar de com hem organitzat l'hort d'hivern. Hem superposat els cultius d'estiu que encara romanen amb els d'hivern. És curiós, perquè com molts d'estos últims són cultius de fulla agraeixen molt l'ombra proporcionada pels d'estiu.

Com sempre estem maquinant coses a fer i per experimentar vam pensar que podíem seguir amb el sistema de bancals permanents, però només amb els cultius estiuencs i anar rotant els d'hivern (es veu que ens avorrim).


Com ja vos vam explicar quan vam plantejar els bancals d'estiu el nostre disseny es basa en:

Els cultius principals d'hivern que hem triat són bàsicament brassicàcies (col, floricol, bròcul i llombardes), encara que també protagonitzen altres bancals diferents famílies com fabàcies (fava) i amarantàcies (bleda i remolatxa). Tots els cultius principals van acompanyats per cultius secundaris o comodí: encisam, escarola, ceba, porro i alls. D'estos últims hem plantat pel moment encisam, escarola, ceba i all.

Bancal d'albergines amb bledes i cebes.
Darrere d'este el triangle de companyes.

En primer pla bancal de pebreres i llombardes amb alls i escaroles.
Es veu bé com em encartonat el camí.

A més a més, per descomptat, no ens oblidem de les plantes companyes. Hem estat buscant plantes anuals per intercalar entre els nostres cultius d'hivern, i no ha sigut gens fàcil. Fins ara hem plantat:

• Verdolaga de jardí (Portulaca grandiflora), que encara que és una planta estival esperem que suporte les baixes temperatures, ja que no arriba a gelar en la nostra zona. S'ha adaptat bé i no deixa de florir, és un espectacle!
• Petúnia (Petunia hybrida) tenim les mateixes esperances que amb l'anterior, encara que totes menys una han passat a ser part de l'encoixinat.
• Pensaments (Viola tricolor) poden florir fins la primavera. Toleren la penombra i el sol directe. A veure com s'adapten.
• Conillets (Antirrhinum majus) ens vam assabentar que era pluriennal després de plantar-la... coses del directe. Ja veurem com es fa de gran i com s'adapta.

Verdolaga al bancal de llombardes.

Ruda d'un any acompanyant a pebreres,
llombardes, escaroles i alls.

Extrem d'un dels bancals de bròcul amb remolatxa,
bledes i alls (inclosa una cabeça sencera) i encisam.

Bancal només amb companyes i comodins:
conillets, encisam fulla de roure i alls.
Durant la pròxima lluna el completarem amb un cultiu principal.

Extrem d'un bancal amb encisam i alls on ha germinat flor d'aranya
i amb una malva, que per ara, deixarem.

Altre bancal de llombardes acompanyades de cebes,
verdolaga i clavell de poeta. Adventícies: matallums, llicsó i malva major.

Detall del cabdell del bròcul. Esta foto és de fa un parell de setmanes,
este exemplar ja està a la panxa. Bonsíssim!

El Regne de les Bledes. La primera generació (F1).

El Regne de les Bledes. Al fons es veuen els exemplars rojos.
Esperem que hibriden.

Estem cercant més plantes companyes anuals d'hivern, així com noves espècies per a formar part de l'adob verd per a la zona en regeneració, especialment fabàcies.

Molts dels cultius d'estiu, a pesar de la brusca baixada de temperatures, encara floreixen i fructifiquen, i conviuen amb el planter d'hivern. Alguns com albergineres, carabassetes i pebreres estan encantades amb la 'frescoreta' que ha caigut, altres com les tomateres no estan tan contentes amb la brusca marxa de l'estiu. Han germinat cosmos i calèndules de les llavors dels que vam plantar, i ja han començat a florir!

Calèndula còsmica.

Cosmos còsmic.

Les baixades de temperatura esta última setmana han provocat nits amb rosades blanques, provocant que els cultius principals hagen mort, mentre que els d'hivern han agafat el relleu.

"La Natura proveeix excepcions a la regla."

SarahMargaret Fuller

EL TARONJAR

Ieeeee! Què passe?


Fa un parell de setmanes un amic socarrat ens va permetre manejar el seu taronjar, encara que estiga format per mandariners, varietat clemenules.

El conreu consta d'al voltant de dos fanecades i mitja (~2077,741 m2) en la bioregió 7 valenciano-catalano-provençal (Rivas-Martínez, 2002) a la marjal de Vila-real. Hi ha 55 mandariners en un marc de plantació de 6 x 6 m i amb un sistema de reg per degoteig.

No se l'han aplicat cap tipus d'adob ni fitosanitari en 2-3 anys, per esta raó quan vam arribar la salut dels arbres era molt bona, i una poda lleugera fa 3 anys. Ens vam adonar que el sòl està molt compactat i que té una gran manca de matèria orgànica.

Dels tres veïns que tenim dos segueixen a l'agricultura convencional i l'altre no ha aparegut mai segons el nostre llogater, este últim és el que més ens agrada.

Les adventícies que hi creixen són:

Al fons de la finca hi ha un parell d'arbres
amb romegueres (Rubus ulmifolius)

Roquera (Parietaria officinalis)

A esta secció del taronjar el cenuc (Equisetum sp.)

Al final de la parcel·la hi ha una clapa
de vegetació espontània.

A la dreta del tros de canaleta cinoglosa (Cynoglossum officinale)
i a l'esquerra una plàntula de calèndula plantada per nosaltres.

Setge (Scrophularia aquatica)

La romeguera envaeix una de les zones.

Morella (Solanum nigrum) i malva (Malva sp.)

S'observa que les adventícies creixen diàfanes
a baixa densitat entre els mandariners.
Suposem que és degut a l'ombra d'estos.

Una zona del camí central està coberta per dues espècies de molses.
Sabem que poden ser un senyal d'alta degradació, però ens estranya
perquè fa anys que no es toca. Sort que ja apareixen plantes noves!

Com sempre fem, anem a fer una anàlisi del sòl mitjançant les adventícies. Així sabem que la major part del sòl està compactat i degradat per l'abundància de la coniza (Conyza canadiensis) i que hi té un alt de nitrogen degut a la forta presència de morella, malva i romeguera. El fons de la parcel·la presenta una flora adventícia diferent, composta per plantes com el cenuc o equiset, setge i cinoglosa, la seua abundància denota un alt grau d'humitat.

Som conscients que hem de fer encara molt per a que el sòl millore, necessita descompactar-se i millorar la seua estructura. A més, també cal una major biodiversitat de plantes per a que augmente la fauna auxiliar (com més siguem, més riurem!). Ara és en això en què ens estem centrant.

Per tal d'aconseguir açò em sembrat una barreja d'adob verd composta per veça (Vicia sativa), ordi (Hordeum vulgare), trepadella (Onobrychis viciifolia), alfals (Medicago sativa) i calèndula (Calendula officinalis) i mostassa blanca (Sinapis alba var Ludique), totes elles amb la finalitat de descompactar, millorar l'estructura amb les seues restes, augmentar la fertilitat, ser la llar de fauna auxiliar, així com proveir-la d'aliment i, finalment, per donar bellesa a la nostra finca. La mostassa blanca ja té el segon parell de fulles vertaderes, la resta encara no han germinat.

Estem pensant en fer una femada amb merda de cavall una vegada s'haja acabat la temporada, però encara ens estem rumiant la idea. Vos anirem informant!

Entre l'hort del socarrat i el taronjar és el corral, 7 gallines i 1 gall. Una d'estes és molt soriera i ens persegueix mentre deambulant per la finca, sense cap por ni vergonya. La vam batejar com a 'Julivert', pensant-nos que era un gall... va resultar femella, així que ha esdevingut en 'Juliverta'... Juli per als amics.

Juli mirant què estem fem... a veure què es pot menjar!

Tenim molta il·lusió en este nou projecte. Vos anirem informant de tot el que passa i anem fent per allà.

“Sabrem que hem trobat el camí quan no puguem abandonar-lo.”

RESUM ESTIU 2018

Ja som ací bonicors!!!

Després d'un estiu intens i calorós tornem al blog per posar-vos al dia de tot.

Durant els mesos d'absència bloguera hem fet poca cosa grossa: segar alguna adventícia fora de control, algun reg i collir (la part més gustosa!).

Principi de l'hort.

Fent memòria dels cultius plantats enguany hem plantat:
   · tomata (4 varietats)
   · tomata cherry (3 varietats)
   · pebrera (1 varietat)
   · cogombre (1 varietat)
   · albergina (2 varietats)
   · carabasseta (2 varietats)
   · meló (2varietats)
   · meló d'Alger (1 varietat)
   · carabassa (1 varietat)
   · panís (2 varietats)
   · ocra (1 varietat)
   · bajocó (1 varietat)

Calaix amb xerris, tomata rosa, cogombres i carabasseta.

La nostra política de reg ha sigut el semisecà, regar el mínim possible, tenint en compte que tenim un nivell freàtic molt elevat esta decisió és menys sacrificada que en altres llocs on les plantes tenen més dificultats per a proveir-se d'aigua per si mateixes. Realment, no hem vist patir massa a les nostres plantes a pesar de la calor. Açò ens dóna ànims per a continuar, ja que conforme passe el temps el sòl millorarà i augmentarà la seua capacitat per a retindre aigua, així com la genètica de les plantes any rere any. A més de l'efecte de l'encoixinat i l'ombra de les plantes, tant les companyes com les adventícies.

Per tal de millorar el conjunt de l'hort, durant els últims dies, hem anat segant les adventícies que han completat el cicle i/o s'havien fet massa grans. Les restes les hem acumulat als camins junt amb cartrons (que agafem educadament dels contenidors). Tot això és per evitar l'evaporació d'aigua i per crear l'anomenat compost de camí. Així els camins també són zones de compostatge en superfície.

Camins encoixinats amb restes d'adventícies.

Tornant als cultius, ni els hem podat, ni encanyat (excepte el garrofó). Hem tret les següents conclusions:

• Les tomateres necessiten molt d'espai i tendeixen a créixer en direcció oest. Cap tomatera ha tingut malalties, ni plagues. Només una varietat ha presentat cul negre, fisiopatia caracteritzada per una necrosi apical deguda a una mala assimilació del calci. Els hem aplicat un remei temporal, calci hidrosoluble (CHS), sent conscients que el que s'ha de millorar és la qualitat del sòl.

Tomateres, camamilla americana, zínnia i adventícies.

Calci hidrosoluble (CHS), xeringa i ruixador.
Pareix pixum, som conscients.

• Les tomateres xerri no han presentat cap problema, han crescut vigoroses i donen molta collita. Són un espectacle per a la vista i el gust. El proper any provarem a fer-les créixer damunt d'algun suport.

Tomata xerri groga de pera de Borriana
associada amb matricària.

Tomata xerri associada amb zínnia
que ha envaït el bancal d'ocra.

• Les pebreres, que enguany hem comprat el planter, han crescut bé però a l'hora de fructificar durant les primeres setmanes es quedaven menudes, moltes presentaven cul negre, es semaven (marcir-se, assecar-se, perdre la força vital) i fins i tot, alguna s'ha cremat. També els vam aplicar CHS per al cul negre. A partir de la segona quinzena d'agost molts d'estos problemes han desaparegut, creiem que per la baixada de temperatures i de radiació solar.

Pebreres amb petúnies rosa i coniza.

• Els cogombres no s'han donat bé, creiem que és perquè no s'han enfilat. L'any que ve provarem a associar-los amb gira-sols o encanyar-los.

• Les albergineres han crescut molt bé sense cap problema, produeixen molt bé. L'única cosa que hem observat és que no creixen bé associades amb panís. Creiem que hem encertat el marc de plantació. La pròxima temporada les associarem amb més flora companya.

Albergineres amb sàlvia romana.

Albergineres amb marrubí i alfàbrega.

• Les carabassetes han crescut bé, més grans del que ens imaginàvem. A un bancal les vam associar amb pebreres, les pobres van acabar tapades, així que el proper estiu plantarem dos per bancal amb alguna planta companya. Les cucurbitàcies tenen la tendència d'agafar cendrosa (oïdi), i en principi no vam actuar, ja que només es presentava a les fulles velles, però cap a finals d'agost moltes de les fulles van començar a presentar-ne, per això vam començar aplicar una vegada per setmana bacteris de l'àcid làctic (BAL).

Carabasseta amb pebreres, camamilla americana
i amarant gràcil.

• La resta de cucurbitàcies; melonera, melonera d'Alger i carabassera, les vam plantar fora de la zona d'hort. Han rebut un reg extra a mig estiu i una ruixada de BAL. Hem observat que van donar una primera tanda de fruits i després van continuar amb el creixement vegetatiu, ara pareix que tornen a florir i fructificar. Només podem deduir que ha sigut per les altes temperatures i pel fet de no disposar de gran quantitat d'aigua.

• L'ocra (Abelmoschus esculentus) és el cultiu nou per a nosaltres. No tenim molta idea de les seues necessitats, només que li agrada la calor. Vam començar fent planter, i no pareix que li agrade massa. Un mes després de plantar-les, i la mort de la majoria d'estes, van provar la sembra directa, i ha anat de categoria! així que anotat. Cap problema sanitari, encara que s'han quedat un poc xicotetes.

Ocra amb estragó i envaït per tomatera cherry.

• El panís ha crescut bé, encara que algunes panolles han eixit cucades, no sabem per quin insecte, però la majoria dels grans són aprofitables. La propera temporada tornarem a intentar l'associació de les tres germanes.

• El bajocó (Phaseolus lunatus) no ha anat gens bé, i tot siga dit, no vam estar massa pendents. Només una mata s'ha desenvolupat però ni ha florit. El pròxim any ens fixarem més en les lleguminoses.

Volem remarcar que les aplicacions fetes han sigut després d'observar els successos, meditar sobre la seua causa i haver esperat cert temps a veure com es desenvolupaven. Els productes emprats són de l'agricultura natural coreana, són productes casolans i sense productes de síntesi, un d'estos és microbià. Nosaltres, a diferència del que diu el doctor Cho, apliquem estos productes per tal de solucionar de manera temporal i puntual els desequilibris que esdevenen del baix grau de maduresa del nostre sòl, però que deixarem d'utilitzar només observem que l'equilibri edàfic s'ha restaurat. La finalitat de tindre un sòl sa és no dependre de cap producte exogen.

Les pròximes tasques són segar les adventícies que hagen completat el cicle i encoixinar amb elles, afegir més encoixinat tant a la zona de l'hort com en la resta, crear algun bancal nou i preparar el planter de la temporada de tardor-hivern.

Esta és la màquia que cal segar,
bàsicament deixem les jolivardes (Dittrichia viscosa).

Ha aparegut un lledoner (Celtis australis), anem a respectar-lo.
Mireu-lo ben acotxa't, pareix feliç.

“La Natura no fa res incomplet, ni res debades.”

Aristòtil

BANCALS DE SOLANÀCIES

Bon dia agronautes!

Durant esta primavera de sol i vent fred hem "dissenyat" (perquè moltíssimes coses les hem fet sense pensar massa, la veritat) els bancals, i els primers han sigut els de les solanàcies.

Bàsicament, assignem un cultiu principal a cada bancal, així tenim bancals de tomateres, pebreres i albergineres, per ara. Distribuïm cada peu al llarg del bancal i l'associem amb altres plantes companyes.

Ho explicarem amb exemples, que sempre es veu tot millor.

Bancal de tomateres: tomateres plantades cada 50-60 cm (emprem un pal per a mesurar les distàncies). En este cas les vam plantar en filera mentre que en altres bancals les hem plantades en zig-zag, anem provant a veure quina metodologia ens agrada més. Entre mig anem plantant plantes companyes, com ara clavell de moro, flor d'aranya, esperó de cavaller, anet, camamilla americana, equinàcia, cosmos, matricària, inclús algun gira-sol. A banda deixem créixer totes aquelles adventícies no invasives i les hortalisses que es vagen assilvestrant, per ara són: bledes, matallums, blet blanc, amarant gros, morella i ravenissa blanca, verònica, xenixell, malva menuda, àster esquamós, vulvària i llicsó. Mentre no molesten no les llevem, i quan ho fan o acaba el seu cicle, les tallem per baix del coll, d'esta manera totes les arrels romanen al sòl, enriquint-lo i obrint-lo. A més, entre el cultiu principal plantem cultius secundaris o comodí (encisam, escarola, ceba, porro i alls; encara no en tenim molts)

Les fotos són de fa un mes, hem estat ocupats i no hem pogut actualitzar abans. Ara tot està molt més gran. En un mes vos ensenyarem el canvi.

Bancal de tomateres (Verdal i Benicassuda).
En primer pla una camamilla americana i
més enllà una bleda autosembrada.
Enmig del bancal hi ha una equinàcia.

Bancal de tomateres (Benicassuda)
amb fenoll i morella.

Bancal de tomateres (Groga de Borriana) amb
flor d'aranya, matricària i camamilla americana.

Bancal de tomateres (Benicassuda)amb gira-sol,
camamilla americana, clavell de moro, ruda i xenixell.
Al fons hi ha una espaseta ornamental.

Encisam de Tartaigües entre tomateres.

Bancal de tomateres (Masovera) amb
blet blanc i matallums.

Bancal de tomateres (Masovera) amb
cosmos, blet blanc i ravenissa blanca.

I ací teniu els bancals de pebreres (planter comprat per manca de llavor):

Bancal de pebreres italianes amb esperó de cavaller,
cosmos, ruda, matallums. La tomatera enmig és perquè
vam calcular malament i ens va sobrar una... coses del directe.

Bancal de pebreres italianes amb
esperó de cavaller, matricària i ruda.

Bancal de pebreres italianes amb
tomatera, ruda, matallums i amarant gros.

I els bancals d'albergineres:

Alberginera verda amb dormidera, vulvària i amarant gros.

Vam calcular malament el nombre de peus d'alberginera,
així que les vam plantar al bancal de les tres germanes.
Som així...

Ací amb cosmos i plantades en filera.

En el disseny que hem fet intentem que els bancals de cada espècie estiga separat el màxim possible. Així, els fitòfags de cada espècie ho té més fotut per trobar més menjar.

En el transcurs de la construcció dels bancals hem adobat (i encoixinat) amb diferents tipus, no vos penseu que era de manera conscient, sinó que hem anat improvisant. Avui en dia, amb perspectiva ens agrada la idea, així podem veure les diferents direccions de cadascun.

Els adobs utilitzats són: merda de cavall, compost de merda de cavall (comprat) i restes orgàniques de casa. Este últim realment encara no l'hem usat, ja que estem acumulant les restes orgàniques que produïm en un dels bancals, i cada sis mesos el rotarem. Ja vos ho explicarem en una altra entrada (promés).

Esperem que s'entenga el nostre disseny caòtic racionalitzat. Gràcies per perdre uns minuts en llegir les nostres 'bojades'.

“En la Natura no hi ha càstigs ni premis, només conseqüències.”

Proverbi Xinès