Traductor

divendres, 26 de maig de 2017

LES PLANTES COMPANYES

Benvinguts agrocuriosos!


Sí, portem una temporada desconnectats, ja ho sabem. Quan arribe el moment direm el perquè. Estem maquinant coses... muahahahaha!!

Com ja sabeu, les plantes són éssers molt socials i volen estar acompanyades, en major o menor mesura, d'altres plantes. Doncs bé, a les plantes que triem per amenitzar l'estada de les nostres hortalisses les anomenarem plantes companyes.

Ja fa molt de temps que es coneixen, en moltes zones del món l'associació de cultius era un fenomen corrent. Els indis Iroquois, que vivien al nord-est dels actuals EUA, associaven panís (o gira-sol), bajoca i carabassa, la qual es coneixia com milpa o les tres germanes. A les illes del Pacífic es cultivaven cultius intercalats de taro, moniato i mandioca entre fileres d'arbres, estos fertilitzaven el sòl gràcies a l'aportació de mantell de fulles. A l'Anatòlia s'agrupava el cultiu de carabasses i alfals entre els fruiters, i és allà on va nàixer l'agricultura, per tant això d'ajuntar plantes és tan antic com la nostra història.


Milpa: associació precolombina de panís, bajoca i carabassa.
Foto treta d'ací.


Pel que fa a la història europea, al llibre L'agriculture et Maison rustique de Charles Estienne (1564) l'autor recomana sembrar verdolaga entre cols, cebes i porros, a més de recomanar sembrar orenga entre cogombres, carabasses, carabassetes i melons per tal de protegir-los d'erugues i pugons. Durant el Renaixement italià Olivier de Serres va escriure Le Théâtre d'agriculture et mesnage des champs (1600) on deia que sembrant cànem en l'hort, el fruit del qual es collirà quan siga oportú, deixarà la seua potent olor de fons, que tant contrària al grill talp (Gryllotalpa gryllotalpa) els desterrarà durant alguns anys. També recomanava sembrar cultius de cicle llarg, com ara melons, junt amb altres de cicle curt, raves, encisams, etc., tècnica que després copiaran altres hortolans.


Associació de cols (cicle llarg) i raves (cicle curt).
La foto està treta d'ací.

Actualment també existeixen associacions entre cultius a nivell comercial, així trobem verdures a les plantacions joves de canya de sucre a Puerto Rico, rave farratger entre gira-sols a Anglaterra, i un llarg etcètera que roman a la mentalitat col·lectiva i que els nous corrents agrícoles estan recuperant i experimentant de nous.

Aleshores, si associar cultius és tan profitós, per què no està més estès este tipus de cultiu? La resposta és molt senzilla, perquè associar dos o més plantes diferents dificulta la mecanització a l'hora de collir-les. Per tant, no són adequades per al cultiu intensiu. La mateixa raó per la qual va quedar reduïda a l'hort familiar on és més freqüent el treball amb les mans. És des d'ací d'on ha reviscolat este coneixement sobrepassant l'autoconsum i arribant fins a l'agricultura actual i els espais verds urbans per les administracions locals.


Deixant de costat la història, entrem en matèria!! Vinga va!!

L'associació de plantes és un fenomen complex gens fàcil de mesurar, ja que n'hi ha una multitud de variables que modifiquen la relació entre estes, i moltes d'estes no les sabem o no som conscients. Algunes de les variables que influeixen en la relació entre plantes són:

   - Temperatura
   - Disponibilitat d'aigua
   - Tipus de sòl
   - Dosi entre plantes
   - Nivell de població del insecte plaga
   - Grau de biodiversitat de l'entorn
   - Un efecte pot emmascarar un altre


Però encara que no siga una cosa senzilla té moltes coses bones:

   1. Optimització de la superfície cultivada.
   2. Limitació del creixement de la flora adventícia.
   3. Millora la qualitat del sòl.
   4. Major protecció contra malalties, insectes i nematodes.
   5. Allunya als insectes fitòfags i atrau a la fauna auxiliar.
   6. Ajuda a augmentar la complexitat de l'agroecosistema i la biodiversitat.
   7. Garanteix la pol·linització.


Ara que ja esteu convençuts (més vos val després de tot el totxo que ens hem currat!), la primera recomanació que vos fem és que comenceu associant dos espècies i que a poc a poc aneu augmentant el nombre d'espècies. Unes combinacions clàssiques per a començar són: tomatera+alfàbrega/clavell de moro, col+encisam, carlota+porro, carlota+rave, bajoca+rave, cogombre+gira-sol, creïlla+fava/carabassa, roser+espígol i carabassa+canonge.

Quan dugeu unes temporades associant dos classe de plantes i aleshores estareu prou envalentits com per a introduir-ne algunes més. La qüestió que vos assaltarà la ment serà: quines característiques he de tindre en compte a l'hora d'associar plantes? Doncs bé, a continuació vos posem les que creiem que són les més essencials, encara que segurament n'hi haurà més, com sempre, al final, açò de l'hort consisteix en observar i provar. Ah! com més característiques favorables reunisca una associació més garantia d'èxit tindrà.


  • Família: hi ha famílies que no es duen bé. El millor que podeu fer és consultar la compatibilitat entre les diferents famílies i fer-vos els vostres esquemes. Ens han agradat algunes webs com esta, esta i esta, i algunes taules, esta, estaesta.
Bròquil (brassicàcies) amb carlota (apiàcia)

  • Cicle (llarg/curt): consisteix en plantar/sembrar simultàniament plantes de cicle curt entre plantes de cicle llarg. L'exemple de plantar encisams entre les cols, mentre creixen les cols els encisams acaben el seu cicle i es poden collir sense molestar a les cols. Info sobre els tipus de cultius.


Pebrera (cicle curt: 70-90 dies) amb encisa (cicle molt curt: 40-60 dies)



  • Tipus d'arrel (pivotant/axomorfa): els diferents tipus d'arrels ens informen a quina profunditat es nodreix cada planta, d'esta manera combinant plantes de diferents tipus d'arrels podem optimitzar l'espai sense por a que competisquen. Exemple: porros (arrel axomorfa) amb carlotes (arrel pivotant). Info sobre les arrels. També pot ser interessant la profunditat de les arres.


Bleda roja (arrel axomorfa) amb ceba (arrel pivotant)



  • Port: bàsicament és tindre en compte l'alçada de les plantes per a jugar amb la llum i les ombres. Este punt és molt interessant ja que a banda dels beneficis ecològics que ens pot donar certa espècie també ens dóna un benefici físic, creant un microclima de menys insolació. Exemple: associar cosmos amb cols, el fullatge lleuger del cosmos desorienten a la papallona de la col i a més a més, durant l'estiu proporciona ombra a les cols que l'agraeixen molt. No ens hem d'oblidar de les enfiladisses, les quals poden ser combinades amb arbustos o plantes amb un port alt i fort per on s'enfilaran. Exemple: cogombre amb gira-sol.


Cogombre enfilat en un gira-sol.
Foto d'ací.



  • Requeriment hídric: mirar l'aigua (reg) que necessita cada planta per a créixer, d'altra manera, sempre n'hi haurà algun que quede perjudicat. Exemple: la tomatera i la zínnia tenen requeriments hídrics pareguts, sembrar zínnies entre les pebreres és una bona opció.


Tomateres amb zínnies. Foto d'ací.



  • Estratègia d'atracció-repulsió (push-pull): consisteix en repel·lir els insectes nocius intercalant alguna espècie que no els agrade entre el cultiu i atraure'ls cap a una planta esquer que els puga suportar. Un exemple seria sembrar caputxina (Tropaeolum majus) entre les pebreres i plantar absenta (Artemisia absinthium) en cada racó de l'hort perquè atrau i suporta el pugó (planta esquer) i si a més al voltant col·loquem plantes que atraguen als seus depredadors o parasitoides, com ara caps blancs (Lobularia maritima) tindrem un exercit anti-pugó al nostre hort.


L'anet (Anethum graveolens) repèl el puçot de la col (Phyllotreta cruciferae)



  • Mel·líferes: com les plantes hortícoles han passat per un procés de selecció artificial, normalment atenent a les característiques del fruit, les flors d'estes han anat perdent atractiu, per esta raó hem d'oferir als pol·linitzadors flors més atractives, i de pas pol·linitzaran els nostres cultius. Per això associar hortalisses amb flors contribueix a garantir una correcta fecundació de les flors i per tant, una bona collita. Les lamiàcies, a la que pertanyen la majoria de plantes aromàtiques (sàlvia, timó, romer, hisop, melissa, etc.) són grans atraients d'abelles, borinots i papallones, degut a la gran producció de nèctar.
En col·locar la carabasseta prop de mates de timó
es garanteix la fecundació de totes les flors. Foto d'ací.

Uff... quina fartera d'informació, eh? qui és el valent que diu que l'agricultura sense químics és per a malfeiners? Esperem que vos haja agradat i que aneu fent les vostres combinacions, totes ben anotades al quadern de camp.

Vos deixem amb una cita de Montaigne:

Que la mort em trobe sembrant cols...,
i jo tan indiferent a ella com al meu imperfecte jardí.


Gràcies als que ens seguiu. Vos desitgem un hort-jardí preciós i productiu!

Cap comentari:

Publica un comentari