ADVENTÍCIES DEL NOSTRE COR

Hola enamorats/des del camp!

Com ja vam prometre, en esta entrada parlarem de les nostres eternes companyes, les plantes adventícies.

Les mal anomenades "males herbes" són en realitat les plantes més fortes i resistents que intenten arreglar les pífies que fem els humans. Són el primer eslavó per regenerar el sòl que molts maltracten amb químics i successives llaurades, i per esta raó amb les herbes que creixen en un terreny podem saber les seues característiques (plantes bioindicadores), sempre d'una manera qualitativa, és a dir, ens ajuda a saber per on van els trets.

Bé, la cosa funciona més o menys de la següent manera: segons les característiques, el clima i l'historial del sòl apareixeran unes plantes o altres al rescat. Generalment les adventícies van en grups, són molt socials. Així per exemple, un terreny calcari on es llaura any rere any en un clima mediterrani apareixerà la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) que intentarà trencar amb les seues potents arrels la sola d'arada. Més info sobre les adventícies ací, ací i ací.

Quan no es llaura (esquerra) el sòl es compacta en profunditat, mentre que un sòl llaurat (dreta)
presenta una crosta superficial i la sola d'arada just per baix d'on arriba l'arada (normalment 20-25 cm).
La sola d'arada es tan compacta que impedeix la pujada de l'aigua per capil·laritat, un correcte drenatge i
la penetració de les arrels, la qual cosa esdevé en una excessiva evaporació per damunt d'esta i un dràstic augment de l'erosió del sòl fèrtil.
(paraula estranya del dia: gleva)

Comencem doncs amb les fotos que hem anat prenent en l'hort:

La flor morada és l'ortiga morta (Lamium amplexicaule),
darrere amb les fulles verticil·lades l'apegalosa (Galium sp.),
baix a l'esquerra les forquetes (Geranium rotundifolium)
i al fons les esparregueres (Asparagus acutifolius).

Forquetes (Geranium rotundifolium), a l'esquerra llicsó (Sonchus oleraceus) i
pareix que una ortiga trau la cara entre les forquetes.

Les flors grogues són de calèndula (Calendula arvensis), les fulles arrodonides
pertanyen a les forquetes (Geranium rotundifolium), les tiges rogenques que s'alcen
són de bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris) i enmig de la bacanal vegetal
trobem ravenissa blanca (Diplotaxis ereucoides) en flor, llicsó (Sonchus oleraceus) i
unes fulles molt serrades que pareixen ortigues.

Fent una anàlisi de la flora de l'hort tenim:
      - Bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris): compactació superficial.
      - Forquetes (Geranium rotundifolium): sòls rics.
      - Llicsó (Sonchus oleraceus): qualsevol tipus però frescos.
      - Ortiga morta (Lamium amplexicaule): sòls rics amb bona estructura.
      - Apegalosa (Galium aparine): abundant humus, molt nitrogen i frescos.
      - Ravenissa blanca (Diplotaxis ereucoides): sòls argilosos, lleugers de pH neutre a bàsic.
      - Calèndula silvestre (Calendula arvensis): sòls arenosos amb poca argila.
      - Esparregueres (Asparagus acutifolius): sòl ben drenat i lleugerament humit.

Buscant tota esta informació hem descobert que els francesos són molt cracks en esta matèria i n'hi ha molta bibliografia al respecte, a destacar l'encyclopédie des plantes bio-indicatrices.

Així, les nostres plantes bioindicadores ens diuen que el sòl de l'hort té una fracció d'argila important, que reté humitat però drena bé, bona estructura, un pH tirant a bàsic i certa quantitat d'humus. Açò pel que fa a l'estructura i composició, i respecte a les pràctiques realitzades amb anterioritat la bossa de pastor i la ravenissa blanca indiquen que es llaurava amb anterioritat i per això n'hi ha compactació.

Ens he trobat amb una contradicció entre la calèndula silvestre (poca argila) i la ravenissa blanca (bastant argila), per resoldre este tipus de problemes només cal mirar el sòl i l'abundància de cadascuna de les espècies. En el nostre cas, vam veure que el sòl tenia una part important d'argila quan ens vam fer els valents plantant les aromàtiques mentre plovia (no aneu a l'hort quan plou ens van dir...) i que la ravenissa blanca cobria la major part del bancal, mentre que l'abundància de la calèndula silvestre era molt menor.

Ara quan passeu pel costat d'un solar o un terreny podreu saber què vos diuen els seus habitants.

En poc de temps començarem amb el planter i el disseny dels bancals de l'hort, mentre esperem l'arribada de la primavera.

Salut!