Traductor

diumenge, 8 de gener del 2017

ROGES DE FRED

Benvinguda gent del camp!

Després de dos setmanes de farteres i esdeveniments familiars hem anat a inspeccionar com anava l'adob verd al bancal de l'hort.

Des de l'últim colp les temperatures han baixat i l'hivern a arribat amb força a la vall. Esperàvem veure una praderia amb totes les llavors que vam tirar (estúpids urbanites) i en arribar la realitat ens va pegar una bona punyada.

Després d'assimilar la realitat de la Natura vam començar a escorcollar entre les adventícies qualsevol signe del nostre adob verd. I allà estava! Tan xicotet... tot el bancal estava ple de plàntules, sobretot de rave farratger (Raphanus sativus var. Valencia) i per ací i per allà alguna d'ordi i d'alguna de les lleguminoses enfiladisses (trepadella o veça). No vam veure cap indici del trèvol blanc nan, sabem que li costa una mica assentar-se així que esperem que quan marxe una mica el fred done una espenta.

Plàntules de l'adob verd: al centre el rave i a
ambdós costats suposades plàntules d'ordi.
S'aprecia la rosada a la fulla de llicsó de baix.

Plàntules de rave farratger i altres creixent a
l'abric de les carxoferes "primaverals".
(perdó per la foto però amb el sol no es veia bé i va eixir moguda)

Alfals rebrotant després de la sega.

També vam aprofitar per a veure l'estat en què estaven les aromàtiques i la veritat és que no podríem estar més contents...

Ruda (Ruta graveolens) plena de rosada i ben contenta.

Sàlvia (Salvia officinalis) menjada, com les mossegades estan per
les vores del limbe els causants són els llimacs o caragols.
Esperem que no vaja a més

Timó llimona (Thymus citriodorus) enrogit però sa.

La coloració del timó llimona ens va sorprendre, i vam començar a veure adventícies (i unes bledes espontànies que hem respectat) enrogides. Vam investigar una mica i vam descobrir que certes plantes enrogeixen com a mecanisme de defensa davant del fred o per vergonya, qui sap?

Lletera (Euphorbia helioscopia) roja de fred.

Llicsó (Sonchus oleraceus) amb els nevis centrals enrogits.

Plàntula de rave farratger amb els nervis
dels cotiledons rojos.

Ah! Vam plantar uns 4 bulbs de tulipes (se'ns va passar fer fotos, fallo!) que començaven a germinar. Gràcies Alexis per l'aportació!

La pròxima més i millor! Salut!

















4 comentaris:

  1. El fred també en té la seua part bona, i encara que ara en teoria la terra descansa, ja va moguent-se el planter Les tonalitats rogencoses donen eixe puntet com d'acceptació de la que està caiguent per les nits i esperança en l'esclafit primaveral, i sí, potser un poc vergonyós, com si li treiem els colors :)

    A banda, comentar-vos que molt bé, que endavant amb tot això, que gràcies per compartir vivències i què no més mirar agrandada la tercera foto de l'alfals, per la part inferior esquerra de la foto sembla un sortut trèbol de quatre fulles.


    Molta sort, molta salut i molta vida!!!

    Ah(p.s.): ja ens ensenyareu les tulipes en flor si pot ser ;)


    José Mª

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament José Mª, el gebre a esta vall és freqüent de novembre fins al febrer. Així es fa més emocionant la primavera. Ens xoca perquè a la Plana fa més calor.

      No estem segurs de si és una fulla d'alfals o de trèvol, estarem atents hehe

      Sí, a veure si creixen una mica més les tulipes i fem algunes fotos. I si floreixen ja seria tot un èxit.

      Gràcies! :)

      Elimina
  2. Uyyyyy pero qué bien. Te sigo. :)

    ResponElimina