Benvinguda gent del camp!
Després de dos setmanes de farteres i esdeveniments familiars hem anat a inspeccionar com anava l'adob verd al bancal de l'hort.
Des de l'últim colp les temperatures han baixat i l'hivern a arribat amb força a la vall. Esperàvem veure una praderia amb totes les llavors que vam tirar (estúpids urbanites) i en arribar la realitat ens va pegar una bona punyada.
Després d'assimilar la realitat de la Natura vam començar a escorcollar entre les adventícies qualsevol signe del nostre adob verd. I allà estava! Tan xicotet... tot el bancal estava ple de plàntules, sobretot de rave farratger (Raphanus sativus var. Valencia) i per ací i per allà alguna d'ordi i d'alguna de les lleguminoses enfiladisses (trepadella o veça). No vam veure cap indici del trèvol blanc nan, sabem que li costa una mica assentar-se així que esperem que quan marxe una mica el fred done una espenta.
Plàntules de l'adob verd: al centre el rave i a ambdós costats suposades plàntules d'ordi. S'aprecia la rosada a la fulla de llicsó de baix. |
Plàntules de rave farratger i altres creixent a l'abric de les carxoferes "primaverals". (perdó per la foto però amb el sol no es veia bé i va eixir moguda) |
Alfals rebrotant després de la sega. |
També vam aprofitar per a veure l'estat en què estaven les aromàtiques i la veritat és que no podríem estar més contents...
Ruda (Ruta graveolens) plena de rosada i ben contenta. |
Sàlvia (Salvia officinalis) menjada, com les mossegades estan per les vores del limbe els causants són els llimacs o caragols. Esperem que no vaja a més |
Timó llimona (Thymus citriodorus) enrogit però sa. |
La coloració del timó llimona ens va sorprendre, i vam començar a veure adventícies (i unes bledes espontànies que hem respectat) enrogides. Vam investigar una mica i vam descobrir que certes plantes enrogeixen com a mecanisme de defensa davant del fred o per vergonya, qui sap?
Lletera (Euphorbia helioscopia) roja de fred. |
Llicsó (Sonchus oleraceus) amb els nevis centrals enrogits. |
Plàntula de rave farratger amb els nervis dels cotiledons rojos. |
Ah! Vam plantar uns 4 bulbs de tulipes (se'ns va passar fer fotos, fallo!) que començaven a germinar. Gràcies Alexis per l'aportació!
La pròxima més i millor! Salut!
El fred també en té la seua part bona, i encara que ara en teoria la terra descansa, ja va moguent-se el planter Les tonalitats rogencoses donen eixe puntet com d'acceptació de la que està caiguent per les nits i esperança en l'esclafit primaveral, i sí, potser un poc vergonyós, com si li treiem els colors :)
ResponEliminaA banda, comentar-vos que molt bé, que endavant amb tot això, que gràcies per compartir vivències i què no més mirar agrandada la tercera foto de l'alfals, per la part inferior esquerra de la foto sembla un sortut trèbol de quatre fulles.
Molta sort, molta salut i molta vida!!!
Ah(p.s.): ja ens ensenyareu les tulipes en flor si pot ser ;)
José Mª
Efectivament José Mª, el gebre a esta vall és freqüent de novembre fins al febrer. Així es fa més emocionant la primavera. Ens xoca perquè a la Plana fa més calor.
EliminaNo estem segurs de si és una fulla d'alfals o de trèvol, estarem atents hehe
Sí, a veure si creixen una mica més les tulipes i fem algunes fotos. I si floreixen ja seria tot un èxit.
Gràcies! :)
Uyyyyy pero qué bien. Te sigo. :)
ResponEliminaGràcies Isabel! ^.^
Elimina