Traductor

divendres, 23 de juny de 2017

FAUNA AUXILIAR I: INSECTES


Benvinguts fitofrikis!

En esta (llarga) entrada anem a parlar sobre els insectes que controlen els insectes fitòfags... 
bàsicament, els insectes que maten d'alguna manera els insectes que es mengen les nostres plantes. No tot són plantes a l'hort! Esperem que vos parega interessant. Entrem al món dels hexàpodes o insectes (bitxos)... benvinguts i benvingudes!!

Per a començar amb bon peu, es fa necessari saber què és això de fauna auxiliar, terme que ja ha eixit alguna volta per les nostres publicacions. Doncs bé, és com s'anomena en fitopatologia a tots aquells animals, generalment invertebrats, que són útils per combatre una plaga els cultius. També es coneix com organismes beneficiosos. Habitualment fa referència a insectes, aràcnids i nematodes, encara que també es pot ampliar a plantes, bacteris, fongs i virus. Els beneficis són el control biològic sobre el nostre cultiu, la pol·linització i el manteniment de la salut del sòl... que no és poca cosa!!.

N'hi ha moltes empreses que actualment es dediquen a criar insectes de manera massiva i els venen amb la finalitat que l'agricultor els alliberen a la seua finca. Açò s'anomena control per inundació i té alguns inconvenients, com ara: introducció d'un depredador forà i augment de la població d'un depredador a l'ecosistema. Només estes dos raons poden implicar un fort impacte tant sobre el nostre agroecosistema (el nostre hort) com en l'ecosistema del qual forma part. Per això s'intenta difondre el control per conservació, tracta de dur a terme un control de les plagues creant hàbitats que permeten establir-se a depredadors i parasitoides (inclús pol·linitzadors).

L'establiment d'hàbitats és el que permet que la diversitat d'éssers que habiten al nostre hort augmente, i que puguen realitzar la seua funció a l'ecosistema, en definitiva, viure. Si només pensem en la productivitat d'un cultiu i menyspreem la resta de beneficis (ecosistèmics) indirectes que ens pot aportar deixar algunes plantes morir de senescència, la presència d'un estany o un munt de pedres, només destruirem tot allò que ens envolta. És així com afavorim la seua presència, amb diversitat d'ambients i vegetals.

A continuació hem fet (intentat!!) fer un resum dels diferents i més importants ordres d'insectes que formen part de la nostra fauna auxiliar:

  • Ordre Coleoptera
    • Família Coccinellidae (coccinèl·lids): totes les espècies de les anomenades marietes pertanyen a esta família, es caracteritzen per tindre cossos rabassuts, èlitres polits, glabres i esfèrics. La punta de les antenes té forma de maça i de coloració metàl·lica, que adverteixen als seus depredadors sobre la seua toxicitat i mal gust. La majoria d'adults i larves d'esta família s'alimenten de pugó o cotxinilles, sent poques les espècies fitòfagues.

Marieta (Coccinella septempunctata). Foto d'ací.


  • Família Cantharidae (cantàrids): tenen el cos allargat, estret i moll, amb els èlitres poc estriats i recoberts per pilositat, el que provoca que tinguen un aspecte mate. S'alimenten de pupes, larves, inclús de les postes. Amb predilecció pels insectes "molls" (pugó, larves de papallona, trips, etc.) Durant tots els estadis del desenvolupament són depredadors.

Escarabat soldat roig (Rhagonycha fulva). Foto d'ací.


  • Ordre Dictyoptera
    • Família Mantidae (màntids): agrupa huit famílies de depredadors generalistes totes elles de gran voracitat, de les quals només huit gèneres es troben a la Península Ibèrica. Són insectes voladors de diferents colors (verd, marró, blanc o groc pàl·lid) amb un cos allargat i lleugerament aplanat amb unes ales engrossides i endurides. Solen ser diürns i de nits de lluna vella. Algunes espècies posseeixen detectors d'ultrasons, situat a la part posterior del tòrax que els alerta de depredadors com ara la rata-pennada. El cap és triangular amb uns grans ulls que els atorga una gran visió perifèrica (350º). Cacen amb el parell de potes anteriors que estan dotades d'espines. Són grans caçadors, amb un mimetisme molt perfeccionat i moviments lents.

Empusa (Empusa pennata).
Foto d'ací, gràcies Eva.

  • Ordre Diptera
    • Família Syrphidae (sírfids): la majoria de les flors dels nostres cultius són flors miòfiles, és a dir, que han de ser pol·linitzades per dípters, caracteritzades per no emetre una fragància intensa, de color morat, blanc, blau o porpra i presentar formes planes o fàcilment accessibles per a les mosques. Són mosques amb aparença de vespa amb vol estacionari. Ponen els ous a prop de les colònies de pugó, ja que les seues larves s'alimentes d'estos. Els adults tenen l'abdomen groc o blanc i ratllat que els hi dóna aspecte de vespes, i s'alimenten de nèctar i pol·len. Més info.


Mascle d'Eristalinus taeniops. Foto d'ací.


  • Família Cecidomyiidae (cecidòmids): mosquits molt prims que es caracteritzen per les seues ales piloses i les seues llargues antenes. Les seues larves son depredadores o parasitoides, normalment de pugons o àcars. Com no tenen molta mobilitat es necessita una alta població gran de preses per a que les femelles ponguen ous. Controlen la població de plagues quan han assolit un gran nombre.


Adult de Feltiella acarisuga (esquerra)
i larva depredant aranya roja (dreta).


  • Família Chloropidae (cloròpids): són mosques molt menudes similars a les mosques de la fruita, grogues o negres, d'aparença llustrosa degut a la manca de pèls. N'hi ha algunes espècies que són paràsites o depredadores. Les larves de certes espècies són depredadores de pugó associat a l'arrel d'algunes gespesNo es té molta informació sobre esta família.

Rhoptromeris eucera, cloròpid parasitoide. Foto d'ací.


  • Família Taquinidae (taquínids): és una de les famílies més extenses i cosmopolites dels insectes. Una de les característiques més comunes són la presència de quetes (pèls grossos) ubicats al final de l'abdomen. Esta família presenta una heterogeneïtat morfològica molt gran. Totes les espècies parasitoides en estat larvari es comporten com a endoparàsits de xinxes, escarabats i lepidòpters principalment. Mentre que els adults s'alimenten de nèctar i pol·len. Així doncs, són parasitoides i pol·linitzadors, una ganga!

Mintho rufiventris. Foto d'ací.


  • Ordre Hemiptera
    • Família Anthocoridae (antocòrids): insectes menuts depredadors que cacen amb el seu estilet, que és un tipus d'aparell picador-xuclador, amb el qual succionen els fluids de les seues víctimes. Són depredadors tant en estat adult com en larvari. El seu cos és bastant aplanat i allargat o ovalat, ales desenvolupades però curtes i antenes amb quatre artells. Solen pondre els ous en plantes amb colònies de pugó. Tenen un ample ventall de depredadors molls, com ara la mosca blanca, àcars, larves de minadors, etc.


Orius majusculus. Foto d'ací.


  • Família Nabidae (nàbids): insectes menuts depredadors d'ous i insectes molls i lents com el pugó, erugues, nimfes, etc. El seu cos és allargat i estret de colors apagats grisos i marrons. Les potes són grosses, especialment les de davant que empren per a sostindre les seues preses mentre s'alimenten. El pic sempre es troba baix del cap i els ulls sobreeixen del cap, on també es troben les antenes llargues i primes. Tenen la capacitat de volar.

Himacerus mirmicoides. Foto d'ací.


  • Ordre Heteroptera
    • Família Reduviidae (redúvids): algunes espècies són enterament depredadores, normalment generalistes. Són conegudes com xinxes assassines. Presenten un llarg estilet que no poden replegar sobre el seu cos, coll mòbil i fèmurs engrossits, típics dels caçadors.


Rhynocoris erythropus. Foto d'ací.


  • Ordre Neuroptera
    • Família Chrysopidae (crisòpids): els adults són verds amb els ulls metàl·lics amb dos parells d'ales molt similars entre elles i amb una venació reticulada. S'alimenten de pol·len i nèctar. Les larves són depredadores molt actives, amb quetes al dors. En ser tan actives cacen en diverses colònies de preses sense acabar d'exterminar-les. Info.

Crisopa (Chrysoperla carnea). Foto d'ací.

  • Ordre Hymenoptera
    • Família Sphecidae (esfècids): la larva és carnívora i l'adult és depredador i pol·linitzador que s'alimenta de pol·len i nèctar. Es tracten de vespes solitàries que empren el seu agulló per immobilitzar les seues víctimes (sobretot larves de noctuids) sense arribar a matar-les per a després emmagatzemar-les al seu cau on pondrà un ou al seu costat per a que la larva s'alimente. En cada cel·la hi haurà una presa amb un ou per a que no tinguen competència.


    Ammophila sabulosa. Foro d'ací.


    • Família Vespidae (vèspids) Subfamília Eumeninae (eumenins): vespes solitàries depredadores principalment de minadors i altres microlepidòpters. Les preses les porta immobilitzades al niu on pon un ou, així la larva s'alimentarà d'esta. L'adult es nodreix de pol·len i nèctar. Els nius els fan amb una barreja de fang i saliva, normalment amb forma d'àmfora.


    Eumenes mediterraneus. Foto d'ací.

    • Família Vespidae (vèspids) Subfamília Vespinae (vespins): vespes socials que fan el seu niu a base de fibra de fusta mastegada, paper. Les femelles posseeixen un potent agulló que utilitzen per a defendre la seua colònia davant qualsevol amenaça. Tanmateix, està dissenyat per a ser clavat a les víctimes que paralitza per a després trossejar-les amb les seues fortes mandíbules, per a després dur-les com aliment a les larves. Estes s'alimenten de nèctar i líquids ensucrats. En època de cria es tornen més agressives (primavera-estiu) i és quan cacen. Són grans depredadores de dípters com la mosca de la fruita (Ceratitis capitata) i la mosca de l'oliva (Bactrocera oleae), encara que el seu caràcter depredador és molt generalista, caçant tot tipus de dípters.

    Vespa paperera (Polistes dominulus). Foto d'ací.

    • Família Scoliidae (escòlids): família poc diversa de caràcter cosmopolita. Existeix un fort dimorfisme sexual. Les ales solen ser corrugades. Els mascles solen ser més prims i allargats que les femelles. Les larves s'alimenten de larves de coleòpters caçats per la mare i paralitzats pel seu verí que dipositarà al niu baix terra. Els adults s'alimenten de pol·len i nèctar, i són pol·linitzadors de moltes espècies silvestres i secundaris de molts cultius.

    La vespa de Galet (Megascolia maculata) Foto d'ací.


    • Família Braconidae (bracònids): vespes parasitoides. La variabilitat morfològica és enorme, la majoria presenta un colo marró fosc. Les femelles presenten un ovipositor que varia segons l'espècie. Parasiten normalment larves de coleòpters, dípters, lepidòpters, embiòpters, heteròpters i especialment àfids.

    Dacnusini sp. Foto d'ací.

    • Família Aphelinidae (afelínids): vespes paràsites molt xicotetes. La larva sol ser paràsita o parasitoide d'hemípters. Es troben en una gran varietat d'ambients.

    Adult d'Eretmocerus mundus parasitant
    una larva de mosca blanca (Bemisia tabaci).
    Foto d'ací.

    • Ordre Odonata: són les libèl·lules o parots (pixaví a Castelló). Tant la larva com l'adult són depredadors, controlant en fase larvària les larves de mosquit i com adult són depredadors generalistes.

    Pixaví estriat (Sympetrum striolatum). Foto d'ací.

    • Classe Arachnida (aràcnids): artròpodes quelicerats majoritàriament terrestres. Són les grans desconegudes i només fa pocs anys que s'està estudiant el seu paper en l'agroecosistema. Són grans depredadores generalistes.

    Aranya escopidora (Scytodes thoracica).
    Foto d'ací.

    Bé, després de tants noms estranys i fotos d'insectes, hem donat un petit repàs a la fauna auxiliar que podem trobar als nostres horts. Diem una petita part perquè només coneixem un fragment de tota la fauna que visita i viu al nostre agroecosistema. Per als que s'hagen motivat teniu més informació acíacíacíacíací i ací, entre moltes altres.

    Ens acomiadem amb una cita d'Aldo Leopold (1966):

    "Si la Natura, durant el curs de milions d'anys, ha edificat una cosa que ens agrada però que no entenem, aleshores, qui sinó un neci es dedicaria a descartar les peces aparentment inútils? El manteniment de cada rosca i cada engranatge és la primera precaució del mecànic intel·ligent."



    Bona nit de fogueres a tothom!!

    2 comentaris:

    1. Me ha encantado esta entrada! Si nos diéramos cuenta de lo útiles que son, no estaríamos todo el dia rociando con la mochila... Gracias por describir todas estas familias, clases y géneros para aprender a reconocerlos. :)

      ResponElimina
      Respostes
      1. Sí, hay todo un "bichomundo" conviviendo con nosotros y nuestros entornos, y son vitales! Gracias, hemos intentado que fuera escueto y clarificador^^

        Elimina