Traductor

divendres, 9 de juny de 2017

LA EMILIA I LA RUTH SE'N VAN A L'HORT

Hola viciades de l'hort!


Hui parlarem de dos hortolanes que han passat als annals de la història de l'agronomia per la revolucionària manera en què manejaven els seus horts.


Emilia Hazelip (esquerra) i Ruth Stout (dreta, fent-se una copeta)

L'Emilia Hazelip (1937-2003) esta barcelonina de naixement va desenvolupar l'any 1987 un sistema de cultiu anomenat agricultura sinèrgica, basat en l'agricultura natural de Masanobu Fukuoka i en un disseny permacultural. Quan va nàixer les bombes ressonaven entre els carrers de la ciutat comtal, i en complir 18 anys va marxar per viure una vida qüestionant allò establert. Durant la dècada dels 60 va experimentar la vida comunitària banyada per l'esperit hippie, és llavors quan es va adonar de com d'antinatural era llaurar i deixar la terra nua. Es va anar formant en granges agroecològiques de Califòrnia i sud-est d'EUA, va conèixer a diferents autors que promovien el cultiu sense llaurar (Ruth Stout), els estudis del Marc Bonfils sobre cultius de cereals amb lleguminoses i el sistema de cultiu en bancals de l'Alan Chadwick. Als 40 anys va entrar en contacte amb l'obra d'En Fukuoka (descarregar la Revolució d'un bri de palla en valencià i castellà) que la va inspirar a escabussar-se en el tipus d'agricultura que ell proposava.

Moltes persones d'eixa època es van entusiasmar amb el treball d'en Fukuoka i van fracassar en reproduir-lo. L'Emilia també va fracassar durant els seus primers intents i açò va ocórrer perquè tot el món s'interessava més en les tècniques de sembra en lloc d'entendre la dinàmica del sòl. L'avanç definitiu es va donar quan l'Emilia va comprendre la dinàmica del sòl i va deixar d'imitar els seus mètodes de sembra.

La seua proposta pot ser que no es parega molt al treball d'en Fukuoka, però en realitat, va comprendre l'essència agronòmica, tindre el màxim respecte pel sòl.

Així l'agricultura sinèrgica es basa en el principi, amplament demostrat per estudis científics, que són les pròpies plantes les que creen un sòl fèrtil amb els seus exsudats radiculars, restes orgàniques que deixen i la seua activitat bioquímica, a més a més dels microorganismes, fongs i animals que hi viuen dins d'este.

Exemple d'hort sinèrgic. Foto d'ací.

Un dels conceptes més arrelats, no només en la ment dels agricultors sinó en la majoria de la gent, és que les plantes són paràsits que es nodreix i extrauen nutrients del sòl i per esta raó una volta es cullen s'han de reposar, per assegurar-se que n'hi ha prou per a la pròxima collita. Este "problema" l'agricultura convencional el "soluciona" escampant fertilitzants químics (basats en la nutrició NPK) mentre que l'ecològica/orgànica ho fa amb grans quantitats de compost. Però si s'estudia el funcionament d'una planta veurem que açò és una fal·làcia i les pràctiques que comporten suposen la destrucció del sòl i la fertilitat.

La següent anàlisi, fet per la Emilia durant una classe, posa de manifest la confusió existent en l'enfocament científic de la fertilitat: "Si les plantes contenen un 75% d'aigua i un 25% de matèria seca, aleshores esta matèria seca es pot subdividir en un 20% de sucres produïts per la planta mitjançant la fotosíntesi i un 5% d'elements traça i nitrogen. Si la radiació solar i les precipitacions són adequades, el sòl no aportarà més del 5% de les necessitats nutritives de la planta. En agricultura convencional este últim 5% es perd per al sòl durant la collita amb el trasllat dels productes i les llaurades successives, la qual cosa pot soterrar tant les arrels que les fa inaccessibles al següent cultiu. Per això es fa necessari afegir nitrogen artificialment i elements traça a través de fertilitzants o altra quantitat d'esmenes modernes.

Bancal sinèrgic. Foto d'ací.

Però si ens esforcem en retornar tots els residus de la collita al camp com a encoixinat -l'encoixinat mai ha de ser incorporat- i afegint o un cultiu de cobertura o un fixador de nitrogen durant l'hivern, que pot proveir de totes les necessitats de nitrogen per al cultiu de la següent campanya, este 5% de pèrdues és quasi inevitable. Sempre n'hi haurà alguna pèrdua, i per consegüent un minvament de la fertilitat a llarg termini."

Per tant, en l'agricultura convencional, tant la científica com l'ecològica, el dèficit de fertilitat percebut deu ser compensat per esmenes utilitzant la lògica de "cultius fora i esmenes dins". L'agricultura natural o sinèrgica s'ha adonat que quan l'agricultor llaura, fertilitza, fumiga o birba, mata la vida del sòl, la qual cosa no fa més que perpetuar l'acció de llaurar, fertilitzar, fumigar o birbar per tal de reemplaçar la fertilitat natural que s'ha destruït.

Els 4 principis fonamentals de l'agricultura sinèrgica reflecteixen directament els principis bàsics de l'agricultura natural:
   1. No llaurar. Mantindre el sòl sense compactar ni pertorbar.
   2. No adobar. Emprar la pròpia fertilitat del sòl com adob.
   3. No birbar i integrar la capa de rebutjos en el perfil del sòl agrícola.
   4. No utilitzar biocides, al contrari, desenvolupar i establir col·laboracions amb                       organismes benèfics que protegeixen els cultius.

Els últims vint anys han portat una maquinària especialment dissenyades per no-llaurar. Tanmateix, els seus desavantatges són l'enorme quantitat de pesticides i herbicides necessaris. Els principis de l'agricultura sinèrgica no són tan antagonistes a este tipus de maneig orientat cap a l'ús de maquinària, com ho és l'agricultura natural. Al contrari, refinant la successió i la rotació anual, on cada cultiu desitjat deu estar en equilibri respecte a les necessitats del sòl, ofereix als grans camps de cultiu una manera d'equilibrar la vida del sòl fins al punt en què cap pesticida ni herbicida serà necessari, tal volta ocasionalment es podrà aplicar productes basats en plantes, o purins o preparats biodinàmics. Estes notícies són bones no només per al medi ambient, sinó també per als agricultors ecològics que sempre s'han resistit a usar els beneficis del no-llaurar perquè obligava a utilitzar pesticides i herbicides sintètics.

A diferència d'en Fukuoka, l'Emilia utilitza la tecnologia moderna disponible (maquinària lleugera, tubs de reg, etc.) que ajude a frenar l'erosió, a no dependre de fertilitzants o productes químics i així solucionar alguns dels problemes que sorgeixen en començar.

L'Emilia sabia que estos compromisos estaven en contra del moviment de l'agricultura natural i, pel respecte que li processava a en Fukuoka, va anomenar a la seua agricultura "sinèrgica". Però a causa de la seua mort prematura, la seua versió temperada de l'agricultura natural va quedar sense acabar.

Així, un hort sinèrgic està format (normalment, però atenent a les condicions del lloc: clima, tipus de sòl, textura del sòl) per bancals elevats que es construeixen amb els primers 15-20 cm de sòl dels camins que l'envolten. Després s'instal·la el reg i després s'encoixina amb palla o altre tipus de matèria orgànica, com més propera siga possible. També s'instal·laran uns tutors per a les hortalisses enfiladisses.

Dimensions del bancal.

Els bancals sinèrgics no han de ser rectangulars, sinó que poden assumir formes més orgàniques, des de arrodonides fins a espirals.

Disseny d'uns bancals sinèrgics. Foto d'ací.

L'enfocament cap al no-fer que va aplicar l'Emilia en la seua agricultura sinèrgica per a clima temperat és: "Durant 25 anys vaig tindre com a objectiu occidentalitzar el treball d'en Fukuoka, amb l'esperança que experimentant amb este sistema aconseguiria fer arrelar la pràctica i els principis de l'Agricultura Natural, tant per a la creació d'horts familiars com per a camps comercials, introduint alguns compromisos per adaptar-la al clima temperat: l'ús de maquinària, hivernacles i regs."

Un dels autors que va conèixer l'Emilia va ser la Ruth Stout (1884-1980), coneguda com "la reina de l'encoixinat". El sistema que va crear es basava en el principi de "no cavar, no treballar" (no dig, no work), és molt senzill, consisteix en tindre sempre el sòl amb un dens encoixinat permanent, d'ací que s'anomene el mètode de l'encoixinat profund. El procés de compostatge es fa de manera natural en superfície, d'esta manera es controlen la flora adventícia i s'adoba pràcticament a soles, afegint femta o restes d'algun adob verd.

Bàsicament va dissenyar un hort, en paraules seues, per a tota aquella gent que no vol trencar-se el llom i no tenen tot el temps lliure necessari per a estar fent faena a l'hort.


Hort amb el mètode de l'encoixinat profund. Foto d'ací.

Va crear el seu mètode en base a l'observació de la Natura. La Ruth recomana emprar matèria orgànica seca que es descompon lentament com el fenc vell, palla, agulles de pi, restes de panotxes, herba seca, algues, etc. Malgrat tot, el que dóna millors resultats és el fenc. L'únic estri que utilitzava era una forca espesa per moure el fenc. Recomana començar l'hort durant l'estiu o la tardor perquè el sòl ja té certa temperatura per a que germinen les llavors. Si es cobreix el sòl amb 20 cm d'encoixinat de fenc a la tardor, estarà llest per a sembrar quan arribe la següent primavera. Solia recomanar un espessor de 20 cm perquè ràpidament es compacta i descompon per l'acció de la calor i les pluges, quedant-se en 5-7 cm. No cal remoure la terra, ni birbar les plantes que hi hagen, directament es col·loca l'encoixinat. La matèria orgànica es descompondrà i fertilitzarà el bancal. Per a transformar un cultiu convencional al mètode de Ruth, ella recomanava que es plantara com sempre i després s'afegira l'encoixinat al voltant de les plantes. Per a plantar o sembrar només cal obrir l'encoixinat per a que la plàntula o la llavor entre en contacte amb el sòl. Molt interessant a l'hora de cultivar creïlles o altres tubercles, ací un blog on ho descriu.

Bé, com veieu dos dones molt interessants que (esperem) vos hagen revolucionat una mica la manera de fer horticultura. A continuació, vos deixem uns vídeos sobre la seua metodologia.

L'horta sinèrgica de l'Emilia Hazelip (castellà)

Mètode de la Ruth Stout (àudio en anglès sense subtítols)


Els enllaços de les pàgines consultades estan associats als noms de cadascuna.

Bon capde i bona collita!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada