Bon hora a tots els que guarden la terra!
Com som conscients de la terra que tenim, estem prenent algunes mesures per tal d'enriquir-la en matèria orgànica i microorganismes. Per tal que augmente la vida edàfica primer l'hem de posar menjar damunt la taula.
No cal gastar-se milionades per a afegir matèria orgànica al nostre sòl, el més recomanable és aprofitar el que tenim a mà i tindre paciència.
Del femat dels bancals ja vam parlar-vos a l'entrada anterior. Nosaltres hem emprat femta de cavall perquè en disposem debades.
Les zones més enllà de la zona d'hort hem sembrat adob verd, ja que volem que tota la parcel·la es vaja regenerant, però com són zones que transitarem menys hem triat un mètode més lent, però igual de bo que l'anterior, i que consegüentment comporta un manteniment menor.
Les llavors d'adob verd les hem comprades, ens hem gastat menys de 25€, perquè volíem introduir cereal i lleguminoses més rústiques, però es pot fer adob verd per 4€ com vam fer l'última volta (la mandarina del nord). No cal sembrar tot el camp i que quede completament cobert per les nostres llavors. Hem de pensar que tota planta viva millora el sòl, si no vos arriben els diners o no vos voleu gastar massa diners en açò poseu-vos un màxim, compreu el volum que pugueu i abans de sembrar, analitzeu la zona. És millor fer clapes d'adob verd i que a poc a poc es vaja estenent que sembrar en una densitat molt baixa i que moltes no germinen o es desenvolupen com cal.
En el nostre cas hem decidit crear una barreja d'adob verd pròpia composta per:
- Ordi (Hordeum vulgare)
- Avena (Avena sativa)
- Veça (Vicia sativa)
- Trepadella (Onobrychis viciifolia)
- Tramussera (Lupinus luteus)
- Rave farratger (Raphanus sativus varietat valència)
Volíem reunir les tres famílies bàsiques que normalment s'empren a l'hora de fer un adob verd: poàcies (cereals), fabàcies (lleguminoses) i brassicàcies. S'han triat estes famílies perquè les poàcies serveixes de suport a les fabàcies enfiladisses, obren el sòl en la superfícies degut a les seues arrels fasciculades, i tenen molta biomassa aèria. Les fabàcies per la seua capacitat de fixar el nitrogen gasós gràcies a la simbiosi a nivell radicular amb els bacteris del gènere Rhizobium. I per últim les brassicàcies degut a la seua arrel pivotant o axonomorfa que descompacta la terra i deixa una gran quantitat de biomassa al sòl.
Vam diferenciar entre dos subzones, des de la perera fins a on la parcel·la comença a eixamplar-se, i des d'allà al final. La segona d'estes està més deteriorada, per això vam decidir triar petites zones on el nostre adob verd podria apanyar-se-les millor. Per a crear estes zones vam aprofitar les restes seques de bogues (Typha latifolia) al costat de la séquia menuda, suposem de quan el veí va netejar-la abans que entràrem a la finca. Ja veurem si funciona l'invent.
Esperem que la (beneïda) pluja faça sobreeixir espurnes verdes entre la boga ben prompte.
Per últim la més òptima, és la d'aprofitar les restes de cuina que anem acumulant durant la setmana (i potser prompte les d'algun veí, amic i familiar més). Simplement el que fem és obrir l'encoixinat dels escocells dels fruiters, aboquem el fem i tornem a cobrir-lo. Això s'anomena compostatge en superfície, i els principals avantatges és nodrir a la fauna edàfica, i que el compost es forma al lloc on serà consumit, la qual cosa ens lleva la necessitat d'haver de transportar-lo (que no és poca cosa!), alhora també encoixina el sòl, és aliment per a la fauna i microbiologia edàfica i reté la humitat. A més a més, no hem de pensar ni muntar cap lloc on compostar ja que tot l'hort serà el nostre compostador. Tot això al final esdevé en una millor nutrició de les plantes.
Fins ací tot el que fem per a enriquir el sòl. Intentem no complicar-nos massa la vida i creiem que seguir les bases de l'agricultura natural ajuda a simplificar les tasques de l'hort i a entendre millor els processos de la Natura.
Salut i sòl viu!
Com som conscients de la terra que tenim, estem prenent algunes mesures per tal d'enriquir-la en matèria orgànica i microorganismes. Per tal que augmente la vida edàfica primer l'hem de posar menjar damunt la taula.
No cal gastar-se milionades per a afegir matèria orgànica al nostre sòl, el més recomanable és aprofitar el que tenim a mà i tindre paciència.
Del femat dels bancals ja vam parlar-vos a l'entrada anterior. Nosaltres hem emprat femta de cavall perquè en disposem debades.
Les zones més enllà de la zona d'hort hem sembrat adob verd, ja que volem que tota la parcel·la es vaja regenerant, però com són zones que transitarem menys hem triat un mètode més lent, però igual de bo que l'anterior, i que consegüentment comporta un manteniment menor.
Les llavors d'adob verd les hem comprades, ens hem gastat menys de 25€, perquè volíem introduir cereal i lleguminoses més rústiques, però es pot fer adob verd per 4€ com vam fer l'última volta (la mandarina del nord). No cal sembrar tot el camp i que quede completament cobert per les nostres llavors. Hem de pensar que tota planta viva millora el sòl, si no vos arriben els diners o no vos voleu gastar massa diners en açò poseu-vos un màxim, compreu el volum que pugueu i abans de sembrar, analitzeu la zona. És millor fer clapes d'adob verd i que a poc a poc es vaja estenent que sembrar en una densitat molt baixa i que moltes no germinen o es desenvolupen com cal.
En el nostre cas hem decidit crear una barreja d'adob verd pròpia composta per:
- Ordi (Hordeum vulgare)
- Avena (Avena sativa)
- Veça (Vicia sativa)
- Trepadella (Onobrychis viciifolia)
- Tramussera (Lupinus luteus)
- Rave farratger (Raphanus sativus varietat valència)
Volíem reunir les tres famílies bàsiques que normalment s'empren a l'hora de fer un adob verd: poàcies (cereals), fabàcies (lleguminoses) i brassicàcies. S'han triat estes famílies perquè les poàcies serveixes de suport a les fabàcies enfiladisses, obren el sòl en la superfícies degut a les seues arrels fasciculades, i tenen molta biomassa aèria. Les fabàcies per la seua capacitat de fixar el nitrogen gasós gràcies a la simbiosi a nivell radicular amb els bacteris del gènere Rhizobium. I per últim les brassicàcies degut a la seua arrel pivotant o axonomorfa que descompacta la terra i deixa una gran quantitat de biomassa al sòl.
 |
| Morfologia de sistemes radiculars: a) Arrel axonomorfa o pivotant. b) Arrel fascicular. Font d'ací. |
Vam diferenciar entre dos subzones, des de la perera fins a on la parcel·la comença a eixamplar-se, i des d'allà al final. La segona d'estes està més deteriorada, per això vam decidir triar petites zones on el nostre adob verd podria apanyar-se-les millor. Per a crear estes zones vam aprofitar les restes seques de bogues (Typha latifolia) al costat de la séquia menuda, suposem de quan el veí va netejar-la abans que entràrem a la finca. Ja veurem si funciona l'invent.
 |
| Clapa d'adob verd encoixinada amb restes seques de boga. |
 |
| Detall de les restes de boga. |
Esperem que la (beneïda) pluja faça sobreeixir espurnes verdes entre la boga ben prompte.
Per últim la més òptima, és la d'aprofitar les restes de cuina que anem acumulant durant la setmana (i potser prompte les d'algun veí, amic i familiar més). Simplement el que fem és obrir l'encoixinat dels escocells dels fruiters, aboquem el fem i tornem a cobrir-lo. Això s'anomena compostatge en superfície, i els principals avantatges és nodrir a la fauna edàfica, i que el compost es forma al lloc on serà consumit, la qual cosa ens lleva la necessitat d'haver de transportar-lo (que no és poca cosa!), alhora també encoixina el sòl, és aliment per a la fauna i microbiologia edàfica i reté la humitat. A més a més, no hem de pensar ni muntar cap lloc on compostar ja que tot l'hort serà el nostre compostador. Tot això al final esdevé en una millor nutrició de les plantes.
 |
| Primera abocada de restes de cuina a l'escocell d'un mandariner baix de l'encoixinat de restes de poda del tronc de palmera que amablement ens va cedir el veí. |
“Sempre hi ha un llibre
obert per a tots els ulls: la Natura”
Jean Jacques Rousseu
Salut i sòl viu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada