Traductor

dimecres, 14 de març del 2018

LES TRES GERMANES

Bona collita a totes les que aprenen de la terra!

Com som molt d'escorcollar per la xarxa i així veure quines coses va fent la gent. En una d'eixes capbussades vam trobar una tècnica d'associació de cultius precolombina, l'anomenada les tres germanes.

Esta consisteix en plantar conjuntament panís, bajoqueres i carabasseres. Els iroquesos tenen una llegenda de perquè estos cultius sempre s'han de plantar junts, ja que creixen molt millor quan es troben junts que de manera separada. Este sistema va enriquint el sòl cada temporada, a més de proporcionar menjar abundant i de qualitat.

La llegenda diu:


Fa molt de temps, tres germanes vivien juntes al camp. Les germanes eren molt diferents una de l'altra, tant en alçada com en la manera en què es presentaven i movien.

La més xicoteta era tan jove i rodona que només podia enfilar-se i anava vestida de verd. 

La germana mitjana portava un vestit groc brillant. Tenia una manera molt particular de moure's quan el sol brillava i el suau vent bufava al seu rostre.

La germana major, sempre romania molt dreta i s'elevava sobre les seues germanes, cuidant-les i protegint-les de qualsevol perill. Portava una mantó verd pàl·lid i portava el cabell llarg, de color groc, que onejava amb la brisa.

Només tenien una cosa en comú les tres germanes; s'estimaven moltíssim, i sempre romanien juntes. Açò les feia molt fortes.

Un dia un ocell estrany va arribar al camp: un corb. Podia parlar amb els cavalls i altres animals, i això va captar l'atenció de les germanes.

Més tard, eixe estiu, la germana més xicoteta va desaparèixer. Les seues germanes es van entristir.

De nou, el corb va regressar al camp per recol·lectar joncs a la vora del riu.

Les germanes que encara romanien juntes, van observar el seu rastre quan es va marxar, i eixa nit la segona germana, la del vestit groc, també va desaparèixer.

Ara, la germana major era l'únic que quedava. Ella continuava dreta al camp.

Quan el corb va veure quant estranyava a les seues germanes, les va regressar i van tornar a ser fortes de nou.



Foto d'ací.

La raó per la qual esta associació funciona tan bé és perquè el panís proporciona un encanyat natural per a que s'enfilen les bajoqueres. Estes fixen nitrogen i enriqueixen la terra per a la següent collita de panís. Açò és important tindre-ho en compte, després ho comentarem. I també estabilitzen el panís per a que este no es gite pel vent. Finalment, la carabassera fa de cobertura del sòl proporcionant ombra, controlant les adventícies i prevenint de la forta dessecació, i així augmenta la possibilitat de supervivència del conjunt durant els anys secs.

A més, s'ha vist que la textura rugosa de la carabassera repel·leix depredadors de la bajoquera i el panís i que la flor de la bajoquera atrau a pol·linitzadors i fauna útil que beneficia a les altres germanes. I segur que no ho sabem tot de la relació entre estes tres germanes... són molt seues.

Esta germanor genera una quantitat molt gran de biomassa per unitat de superfície, i la nostra recomanació és deixar-la al mateix lloc, com ja feien els iroquesos, d'esta manera es descompondrà i enriquirà el sòl. D'ací el que dèiem abans de la bajoquera, ja que el nitrogen fixat un any nodrirà el panís de la següent campanya. Esta associació pot repetir-se any rere any al mateix lloc sense cap problema.

El disseny tradicional de cultivar-les era en monticles, ací ho expliquen (en anglès), encara que també es pot fer en fileres. Nosaltres hem optat per fer un cultiu en fileres, però de manera reticulada.

Mètode en monticles. Foto d'ací.

Hem experimentat un poc amb la metodologia, sembrant de manera equidistant un gra de panís a 40 cm un de l'altre. Una volta les plantes tinguen un pam (~10 cm) sembrarem a la base les bajoqueres i entre el panís la carabassera, encara no sabem quantes. Ens ha quedat així:


Grans de panís dels indis Hopi (Eskerrik asko Isabel).

Fem un clot.

Afegim dos bons grapats de femta de cavall ben feta.

Tapem amb terra. Es forma un xicotet monticle
i sembrem el panís.

Encoixinem, en este cas, amb matèria orgànica
dels voltants i les restes de palla que ens quedava.

Vista general. Al sud hem col·locat unes rames
de mangraner per a que facen un poc d'ombra.

A principis de la setmana passada hi vam anar i vam veure que començava a germinar el panís. A veure com va l'experiència. Hem posat femta ben feta degut a que el sòl no té les condicions adequades, com ja hem explicat en entrades anteriors. La intenció és fer esta tècnica sempre al mateix lloc per a que es vaja enriquint el sòl.

Hem trobat que molta gent afegeix "més germanes" a esta associació, com ara gira-sol, clavell de moro, coralets... per això, i per donar de menjar a les abelles que van a beure a la vora de la séquia, vam decidir sembrar gira-sols al costat de les tres germanes i plantarem algunes plantes companyes més. La filosofia és: com més siguem, més riurem!

Bé, fins ací tot, vos anirem informant. Els planters comencen a esclatar, estem molt contents. Ah! L'adob verd ja està germinant, per tot arreu trobem plantetes que s'obren pas entre les gleves argiloses del nostre hort.


Cigrons i llentilles. ('maqueson' bonicos!)

Rave farratger creixent baix l'encoixinat d'un escocell.

Ens acomiadem amb una cita del pares de la física, Isaac Newton:



La unitat és la varietat, i la varietat en la unitat. Esta és la llei suprema de l'univers.




Salut!

4 comentaris:

  1. Ay, qué alegría volver a ver esos granos de maíz viajeros. Estoy deseando ver a las 3 hermanas de vuestra experiencia. Un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eskerrik asko!! Sí, a ver si le gusta nuestro clima. Iremos informando. Un abrazo!

      Elimina
  2. Un experiment molt interessant. No coneixia aquesta tècnica iroquesa. Gràcies per compartir-la.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartir és estimar :) Si t'animes a fer-la conta la teua experiència.
      Una abraçada!

      Elimina