Traductor

dijous, 14 de setembre de 2017

ONCOLOGIA VEGETAL

Benvingudes curioses del món!

A vegades passa que escodrinyant alguna planta et trobes amb alguna protuberància estranya a les fulles... i penses: però açò que collons és? Doncs d'això anem a parlar en l'entrada, de tumors vegetals.

Un tumor és qualsevol alteració dels teixits que produeix un augment de volum, ja siga per una hiperplàsia (augment del nombre de cèl·lules) i/o una hipertròfia (augment de volum de les cèl·lules). La diferència radica en què un oncòleg vegetal mai pateix pel seus pacients, ja que tots els tumors vegetals són benignes.

Gran tumoració al tronc d'un Quercus pyrenaica causada per un bacteri.
Este pot propagar-se pel vent 
o per un insecte xilòfag i infectar una ferida,
aleshores s'introduirà a l'espai intracel·lular on començarà a multiplicar-se. Foto d'ací.

Com pot ser?! Doncs per una de les diferències bàsiques entre una cèl·lula vegetal i una animal, la paret cel·lular. Esta està composta de cel·lulosa que l'aïlla de l'entorn i fixant una cèl·lula amb la veïna. Per això un tumor vegetal mai pot patir una metàstasi.


Principalment, estos tumors vegetals s'anomenen gala, cecidi o agalla, i són provocats per insectes, àcars, nematodes, fongs, bacteris, virus i plasmidis, tots ells poden parasitar plantes permanentment o només durant una fase del seu cicle vital.

Les gales poden formar-se a qualsevol part de la planta: fulles, gemmes, flors, fruits, tronc i arrels, encara que les més cridaneres són les que afecten a la part aèria, però les subterrànies són tant o més freqüents.

A les arrels podem trobar nòduls en associar-se certs microorganismes amb l'arrel (micoriza), estos són gales subterrànies simbiòtiques amb bacteris o fongs micorizítics.



Nòduls de bacteris fixadors de nitrogen a les arrels d'un trèvol. Foto d'ací.

Tanmateix, no totes les gales subterrànies tenen una natura beneficiosa. Alguns nematodes fitopatògens provoquen el desenvolupament de gales a les arrels al voltant del punt on succionen la saba arribant a matar-la. Una gala radicular molt comuna és la produïda pel bacteri Agrobacterium tumefaciens, normalment es troba al coll o a la base de les arrels principals.

Infecció severa de gales al tronc i rames d'una llimera
provocada per Agrobacterium tumefaciens. Foto d'ací.

També poden ser el resultat d'una picada o posta d'ous d'algun artròpodes, especialment vespes i mosquits. De fet, hi ha unes 14.000 espècies que poden arribar a produir gales. Poden ser de diverses mides, des de unes xicotetes protuberàncies en les capes més externes de l'inferior i superior de l'epidermis, fins a pústules al revers de la fulla amb forma de berruga, enrotllaments foliars, bufes o malformacions amb formes inversemblants.

Alguns texts diuen que les gales les genera la planta per tal de protegir-se de l'atac dels insectes, en qualsevol cas pareix que les larves s'aprofiten d'este creixement anormal per formar un cau on desenvolupar-se de manera segura. El que es dedueix d'açò, és que els animals formadors de gales poden alterar les cèl·lules en variar els nivells de fitohormones mitjançant algun procés bioquímic o inclús modificant l'expressió gènica. Pel que hem esbrinat el primer procés seria típic dels macroorganismes mentre que la modificació de l'ADN seria més típica dels microorganismes, encara que no es pot afirmar de manera taxativa.

A continuació vos deixem un rast de fotografies de diferents tipus de gales:

Gala filamentosa de roser provocada per la
vespa (himenòpter) Diplolepis rosae. Foto d'ací.

Gala cotonosa d'Artemisia herba-alba provocada
pel cecidòmid Rhopalomyia navasi. Foto d'ací.

Gala o empelt de bruixa de salze produït per àcars eriòfids. Foto d'ací.

Gala esfèrica de roure produïda per
Andricus quercustozae (cinípid) en una gemma. Foto d'ací..

Gala amorfa produïda pel pugó Pemphigus vesicarius (àfid)
al brot dels xops. Foto d'ací.

Gala a la fulla d'un auró de fulla petita produïda
per l'àcar Aceria macrorhyncha
 (eriòfid). Foto d'ací.

Gales verrucoses al revers d'un fulla de carrasca, produïda
per Dryomyia lichtensteinii (cecidòmid). Foto d'ací.



El fong Gymnosporangium sabinae produeix gales en rosàcies (Subfamília Malòidia)
que maduren a finals de l'estiu, és la fase asexual (imatge superior. D'ací.) alliberant espores
que infectaran principal a espècies del gènere Juniperus (ginebre), on desenvoluparan
la seua fase asexual fins a finals d'hivern (imatge inferior. D'ací).

La veritat és que algunes són espectaculars!! La forma de cada gala està tan relacionada amb el seu agent causant que només veure-la ja es pot saber l'espècie que l'ha produïda. És un exemple més de la complexitat que s'assoleix durant la coevolució de les espècies.

Acabem amb una cita del gran físic Albert Einstein:


"Mira profundament la Natura i aleshores ho comprendràs tot molt millor"


Ja ve la tardor, preparades?