Traductor

dissabte, 28 d’abril del 2018

FIASCOS I DESPROPÒSITS

Bons i nuvolats dies!

No tot és sembrar floretes i collir. No, no tot són flors i violes.

Al llarg d'este curt projecte hem tingut algun que altre entrebanc, no molta cosa, però ens agrada visualitzar-los per a que no parega que ens funciona tot a les mil meravelles.

El bac més fort ha sigut el total i absolut fracàs de les tres germanes, la sembra directa no va anar bé, la majoria dels grans es van podrir, alguns van ser devorats pels llimacs i altres es van morir de set.

Com vam sembrar els grans de panís al final del terreny, i fins allà no anem sovint i menys carregats amb la regadora, doncs és cert que vam descuidar a la germana gran. Però hem decidit que farem planter de panís i el trasplantarem a un bancal de la zona d'hort. A més, suposem que modificarem les espècies de la tècnica per adaptar-la als bancals, ja que les carabasses les volem posar al final per a que ombregen el sòl, que falta li fa quan Llorenç (el Sol) agafe forces. Ja anirem informant.


La zona de les tres germanes al començament.

Una altra han sigut els llimacs. En ser una zona humida, estos campen per tot arreu. S'han menjat tots els gira-sols, algunes tomateres i encisams, a més de "tastar" les bledes i alguna que altra ornamental. Ah! i creiem que s'han menjat el brot principal d'un dels cogombres... maleïts! En fi... tots hem de menjar, este és el nostre mantra. Normal que tinguen fam, si abans no hi havia ni un bri d'herba.

No hem aplicat cap dels innumerables remeis infal·libles que pul·lulen per internete (cendra, closques d'ou, farina de panís...) simplement els deixem estar i esperem impacients que arribe l'equilibri. Mentre, anem reposant les plantes que es mengen completament, això sí, sempre ens esperem un temps a veure si reviscolen, que ja ens hem dut alguna sorpresa agradable.


Tomatera menjada per llimac, només ens han deixat la tija.
I un amic ortòpter.

Un concepte, millor dit, una virtut que estem desenvolupant molt, a base d'hòsties i bacs, és l'ànsia. Suposem que com la majoria d'humans que habitem esta pedra anomenada Terra volem que les coses succeïsquen en un curt termini de temps, però Gaia té les seues pròpies regles del joc, i no pensa canviar-les per uns micos bípedes amb botes de muntanya. Tenim la teoria que li fa gràcia quan ens desesperem... bé, coses nostres que pensem baix del sol.

Bé, tornant al camí, un d'eixos bacs/hòsties va ser fa unes setmanes quan les temperatures ascendien i pareixia que començava el pre-estiu, quan de sobte van vindre les mestralades i van dessecar algunes de les tomateres acabades de plantar. Ja ens ho van advertir els camperols veïns, però ens va poder l'ànsia de plantar les tomateres, total, si feia bona hora... PEIM! tomateres dissecades.

També la paciència, concretament amb l'adob verd, que ens desesperava que no cresquera però quan ja ho donàvem per perdut és quan apareixen els brots verds.



L'última tanda d'adob verd que vam fer: alfals, fajol i tramussos.

Bé, a poc a poc es fa el camí. Anem aprenent de la millor mestra de totes. Gràcies Gaia!




Tota la terra està al abast del savi, ja que la pàtria d'un esperit elevat és l'univers.” 

divendres, 13 d’abril del 2018

EL REGNE DE LES BLEDES CÒSMIQUES

Bona jornada camperols i camperoles!

Davant dels nostres ulls, de manera progressiva però constant, ha anat apareixent un regne de bledes governat per un parell de reines bledes.

Tot va començar quan vam arribar al terreny i estava ple d'una màquia infranquejable de mandariners. Investigant el nou territori vam descobrir un parell de supervivents a les pràctiques convencionals, dos bledes blanques. Allà hi eren, no massa grans, però tranquil·les a la semiombra proporcionada pels mandariners. Ens van sorprendre, però tampoc les vam fer massa cas, tot siga dit.

Nosaltres, a la nostra, vam talar els mandariners que les envoltaven, després vam arrabassar les soques d'estos i per últim, vam llaurar (ací teniu l'experiència). Després de tot açò... continuaven dretes!!! MIRACLE!!!

Al fons les reines bledes i al voltant tota la seua cohort.
Queden prop del camí (encara que, realment, res queda lluny d'este) així que durant les nostres anades i tornades ens fixàvem en elles de quan en quan. Fins que un dia, després d'encoixinar alguns dels bancals, vam dir: Ieee! estes bledes estan ací espectaculars sense cap tipus de cura. I vam decidir que es mereixien ser encoixinades. I, des d'aleshores, no han parat de desenvolupar-se. Sempre llustroses. També es van guanyar el dret a una regadeta esporàdica, ben merescudes.

Un dia, ensenyant l'hort al nostre fuster de confiança (gràcies melangia) ens va dir: açò no és una bleda xicoteta...? Mare meua! Era una explosió "blèdica"! per una zona d'uns metres quadrats estava tot ple de plàntules de bleda blanca, i com som molt fans de les hortalisses còsmiques doncs les vam deixar créixer.


Els dos últims bancals han sigut totalment envaïts,
inclús creixen entre el blat.
Bleda creixent entre llicsó (Sonchus oleraceus), blat
i apagallums (Sisymbrium irio
)

Algunes setmanes després el resultat és la creació d'un bancal temporal de bledes blanques còsmiques, un camí i dos bancals envaïts.

Com ens agrada la diversitat genètica i teníem un grapat de llavors de bledes roges d'un dels intercanvis de llavors, vam fer una sembra dins del bancal temporal de bledes còsmiques, esperant que estes últimes també es facen còsmiques, millor dit, la seua descendència.


Tres dies després de sembrar-les, ací estan! Les roges.

Vos animem a que feu còsmiques les vostres hortalisses tot el que es deixen i siga possible. Les bledes són molt fàcils, és una bona opció per a començar.

*hortalissa còsmica: es diu de l'hortalissa autosembrada que ha crescut on el cosmos ha dictaminat. Vam agafar esta terminació d'un grup d'agricultors i ens va fer molta gràcia, i entre rialla i rialla, s'ha adherit inexorablement al nostre vocabulari.

Una de les reines bledes té pugó negre (Aphis fabae?) a les fulles més joves, encara que la colònia no és massa gran. Hem obert lleugerament la capçada per ajudar un poc els depredadors i parasitoides.


Creiem que es tracta del pugó de la fava (Aphis fabae)...

...però ja vénen els reforços.

Esperem que ploga i que comence a despertar la primavera.

Bon capde a tothom!




L'agricultura és la mare fecunda que proporciona totes les matèries primeres que donen moviment a les arts i al comerç.