Traductor

dijous, 29 de novembre de 2018

EL TARONJAR

Ieeeee! Què passe?


Fa un parell de setmanes un amic socarrat ens va permetre manejar el seu taronjar, encara que estiga format per mandariners, varietat clemenules.

El conreu consta d'al voltant de dos fanecades i mitja (~2077,741 m2) en la bioregió 7 valenciano-catalano-provençal (Rivas-Martínez, 2002) a la marjal de Vila-real. Hi ha 55 mandariners en un marc de plantació de 6 x 6 m i amb un sistema de reg per degoteig.

No se l'han aplicat cap tipus d'adob ni fitosanitari en 2-3 anys, per esta raó quan vam arribar la salut dels arbres era molt bona, i una poda lleugera fa 3 anys. Ens vam adonar que el sòl està molt compactat i que té una gran manca de matèria orgànica.

Dels tres veïns que tenim dos segueixen a l'agricultura convencional i l'altre no ha aparegut mai segons el nostre llogater, este últim és el que més ens agrada.

Les adventícies que hi creixen són:


Al fons de la finca hi ha un parell d'arbres
amb romegueres (Rubus ulmifolius)

Roquera (Parietaria officinalis)

A esta secció del taronjar el cenuc (Equisetum sp.)

Al final de la parcel·la hi ha una clapa
de vegetació espontània.

A la dreta del tros de canaleta cinoglosa (Cynoglossum officinale)
i a l'esquerra una plàntula de calèndula plantada per nosaltres.

Setge (Scrophularia aquatica)

La romeguera envaeix una de les zones.

Morella (Solanum nigrum) i malva (Malva sp.)

S'observa que les adventícies creixen diàfanes
a baixa densitat entre els mandariners.
Suposem que és degut a l'ombra d'estos.
Una zona del camí central està coberta per dues espècies de molses.
Sabem que poden ser un senyal d'alta degradació, però ens estranya
perquè fa anys que no es toca. Sort que ja apareixen plantes noves!

Com sempre fem, anem a fer una anàlisi del sòl mitjançant les adventícies. Així sabem que la major part del sòl està compactat i degradat per l'abundància de la coniza (Conyza canadiensis) i que hi té un alt de nitrogen degut a la forta presència de morella, malva i romeguera. El fons de la parcel·la presenta una flora adventícia diferent, composta per plantes com el cenuc o equiset, setge i cinoglosa, la seua abundància denota un alt grau d'humitat.

Som conscients que hem de fer encara molt per a que el sòl millore, necessita descompactar-se i millorar la seua estructura. A més, també cal una major biodiversitat de plantes per a que augmente la fauna auxiliar (com més siguem, més riurem!). Ara és en això en què ens estem centrant.

Per tal d'aconseguir açò em sembrat una barreja d'adob verd composta per veça (Vicia sativa), ordi (Hordeum vulgare), trepadella (Onobrychis viciifolia), alfals (Medicago sativa) i calèndula (Calendula officinalis) i mostassa blanca (Sinapis alba var Ludique), totes elles amb la finalitat de descompactar, millorar l'estructura amb les seues restes, augmentar la fertilitat, ser la llar de fauna auxiliar, així com proveir-la d'aliment i, finalment, per donar bellesa a la nostra finca. La mostassa blanca ja té el segon parell de fulles vertaderes, la resta encara no han germinat.

Estem pensant en fer una femada amb merda de cavall una vegada s'haja acabat la temporada, però encara ens estem rumiant la idea. Vos anirem informant!

Entre l'hort del socarrat i el taronjar és el corral, 7 gallines i 1 gall. Una d'estes és molt soriera i ens persegueix mentre deambulant per la finca, sense cap por ni vergonya. La vam batejar com a 'Julivert', pensant-nos que era un gall... va resultar femella, així que ha esdevingut en 'Juliverta'... Juli per als amics.
Juli mirant què estem fem... a veure què es pot menjar!

Tenim molta il·lusió en este nou projecte. Vos anirem informant de tot el que passa i anem fent per allà.



Sabrem que hem trobat el camí quan no puguem abandonar-lo.