Traductor

divendres, 22 de desembre de 2017

TOT COMENÇA A LA MARJAL

Benvingudes aborigens!

Després d'un any i algunes llunes de recerca de terres, tot va esdevindre en una parcel·la a la marjal. Per fi!!!

Ens torbem a la província catalano-valenciano-provençal. Es tracta d'un terreny de 5'5 fanecades (una mitja hectàrea per als no-valencians hahaha) amb forma de P i envoltada per séquies de desguàs de l'aigua caiguda per tota la marjal i que suposem que desembocaran finalment a la mar. La veritat és que no tenim massa clar el tema de les séquies, només sabem que ve aigua des d'una d'estes des d'un punt desconegut i marxa conforme ha vingut. Haurem de fer una excursió hehe. A banda d'això, tenim una caseta d'estris o vòrtex d'entropia, per reformar de dalt a baix i un pou.

La parcel·la estava plantada de dalt a baix per tarongers amb un marc de plantació molt estret, tant que no havia ni camins entre estos, a més d'haver sigut manejada de manera convencional durant els últims 30 anys. Consegüentment, el sòl està compactat per les llaurades i pràcticament mort, d'un color grisenc i dur com el ciment. Degut a la utilització d'herbicides i insecticides la microbiota és tan mínima que la fullaraca no es descompon. L'estat de la majoria de tarongers no era massa bona.

Abans que entraren a talar els tarongers putrefactes ens vam passejar per la parcel·la per veure quines plantes creixen i saber què ens conten. Ja ho vam fer amb el primer terreny al qual vam posar l'ull (Adventícies del nostre cor) així que ho tornem a fer; hem trobat les següent plantes en ordre decreixent en presència:

         - Blet bord (Amaranthus retroflexus): Sòl argilós a llimós, pH neutre a bàsic, sòl                       permeable i ric en humus i nitrogen. Com és tardor significa que hi ha molta matèria             vegetal sense descompondre, manca de microbiota al sòl o fam de nitrogen d'esta.
         - Cua de cavall/cenuc (Equisetum palustre): Sòl humit, profund i sense estructura.                   Presència i retenció d'aigua.
         - Morella (Solanum nigrum): Alt nivell de nitrogen (excés de matèria orgànica) i                       mineralització deficient. Humus estable.
         - Coniza (Conyza canadensis): Sòl compactat ric en bases.
         - Corretjola (Convolvulus arvensis): Saturació del complex argilo-húmic per nitrogen.               Excés de matèria orgànica o de nitrat d'amoni. Compactació del sòl.
         - Roquera (Parietaria officinalis): sòl ric en nitrogen.
         - Malcoratge (Mercurialis annua): Intensa erosió per manca de cobertura vegetal 


Morella (Solanum nigrum)

Cua de cavall / Cenuc (Equisetum palustre)
i malva (Malva arvensis)

Blet verd (Amaranthus viridis)

Així l'anàlisi de les adventícies ens mostra que estem davant d'un sòl calcari altament compactat amb molta humitat i un excés de nitrogen tant en forma inorgànica com orgànica, però la majoria no es pot aprofitar degut a la mancança de microorganismes.

Tots estos problemes els volem solucionar amb una primera i única llaurada de la part de l'hort primerenc per poder modelar el sòl i després femarem amb llit de cavall (parcialment compostat), ja que tenim accés a este material. No volem tornar a llaurar, però hem arribat a la conclusió que una primera llaurada és necessària perquè el sòl està altament compactat i pràcticament sense vida, així que amb una llaurada i una bona femada aconseguirem donar-li forma i inocular microbiota.


Vam respectar la perera, i alguns mandariners, i des d'esta fins al principi serà la primera etapa d'hort.
A l'esquerra la séquia gran i a la dreta la parcel·la del veí separada per la séquia menuda.

Foto feta d'esquenes a la perera, la finca mor a l'alqueria blanca de la dreta.
Sabem que és desoladora però prompte plantarem biodiversitat.

Hem anat un parell de dies a netejar de vidres, plàstics de totes mides i formes, teles, ferros, trossos de taulells, rajoles i ciment... dos bosses de fem industrial... i no hem arribat al final de la finca. Tenim faena!!

Alhora hem fet un parell d'excursions per recollir llavors de plantes autòctones, sempre agafant un percentatge mínim per a que la població puga perpetuar-se al lloc. Esperem que germinen i plantar-les als marges florals. I estem recollint plantes de la zona que sabem que fitodepuren les aigües per plantar/sembrar-les en un futur, però açò és un altre projecte del qual ja parlarem.

Ah! en poc de temps vénen a arrabassar les soques dels tarongers, així que podrem començar amb la resta de tasques. Estem ansiosos per començar!!


Soca de taronger.

Bé, fins ací tot, continuarem respectant i curant la terra. Informarem el més prompte possible. Bon solstici d'hivern a tothom!



La vida és una unió simbiòtica i cooperativa que permet triomfar als que s’associen

Lynn Margulis