ELS PRIMERS BRESSOLS

Bona vesprada agronautes!

Tothom que haja tingut un hort sap que febrer és l'època d'anar preparant el planter per a donar forma a l'hort d'estiu. Doncs en això hem passat unes hores este últim més i unes quantes més a pensar què posarem i amb qui l'acompanyarem... com si fóra una boda, i clar, has de pensar en quina taula col·loques a la tia Carme que no es porta bé amb la teua iaia Lledó... en resum, un merder!
Després de donar-li voltes a l'assumpte hem acabat més marejats que un allioli, però amb alguna idea en clar, tot siga dit.

Per aclarir-nos, hem decidit fer un llistat dels cultius principals per a cada bancal, i dels cultius secundaris i les plantes companyes que poden anar bé, tot això com a guia, no com una recepta, ja que anirem improvisant algunes plantes companyes sobre la marxa (sempre ha d'haver una part divertida i creativa hehe).

Vam comprar un parell de sacs de compost vegetal per a fer el planter. Amb el temps volem poder ser capaços de no dependre d'este material i fabricar-lo nosaltres mateixos. Hem fet safates d'autòctones i aromàtiques, per anar completant el marge floral. Hem triat espècies que creiem que s'autosembren fàcilment, ja ho veurem. I, per suposat, planter d'hortalisses.

Les primeres en germinar han sigut
els encisams de Titaigües.
Ens les van passar a un intercanvi de llavors.

Els cosmos (Cosmos bipinnatus)
han germinat rapidíssims.

A banda de fer planter també hem optat per la sembra directa d'autòctones i aromàtiques. Per això ens hem basat en la tècnica estesa pel mestre Masanobu Fukuoka, les nendo dango, però com l'oratge no estava per a deixar assecar les boles i, a més, volíem posar-les a determinats llocs, vam optar per fer una argamassa (d'argila, femta molt feta i compost), a la qual vam afegir les llavors de més de 30 espècies. Bàsicament és igual que la tècnica ja esmentar de l'enfangat.

Després, on veiem que s'acumulava matèria orgànica, l'obríem i posàvem un poc de l'argamassa i tornàvem a tapar-la. Així per tota la parcel·la, així que germine les que vulguen i esperem augmentar la biodiversitat de la zona. No tenim fotos perquè amb el goig de la biodiversitat se'ns va passar fer-ne.

Ací teniu un vídeo explicatiu que ens ha agradat molt dels companys de Birika Permakultura:

Bé, fins ací la primera remesa de planter. En unes setmanes, amb la vinguda de la primavera, tot començarà a desenvolupar-se més ràpidament.

Ens acomiadem amb una cita que vam trobar fa poc:

“En la Natura no existeixen ni premis ni càstigs. Sols existeixen conseqüències.”

RobertFrost

Salut i llavors lliures! Fins prompte!

FAUNA AUXILIAR III: PARASITOIDES

Molt bona jornada treballadores de la terra!

Extra! Extra! El tercer volum de Fauna Auxiliar ja és ací!

Després de parlar sobre els insectes (Fauna auxiliar I) i els entomòfags (Fauna auxiliar II) en esta publicació ens centrarem en un grup no massa conegut d'insectes, els quals es caracteritzen per matar al seu l'hoste, cosa que un paràsit no fa. Es tracta dels parasitoides. La majoria dels insectes parasitoides són himenòpters (vespes) seguits dels dípters (mosques).

Podem resumir els trets més destacats dels parasitoides en:
   · L'hoste mor al final del cicle vital.
   · Cada larva necessita d'un hoste per assolir l'estadi adult, encara que diverses larves             poden parasitar el mateix hoste.
   · L'adult sol ser volador i herbívors (nectarívors o pol·linívor) o insectívors.
   · Solen presentar una cintura molt prima que permet a l'abdomen una gran capacitat de         rotació.
   · Antenes filiformes molt desenvolupades per inspeccionar el medi i per trobar hostes             aptes de ser parasitats.
   · Larves molles i sense mobilitat.

Vídeo sobre vespes parasitoides parasitant àfids.

Segons l'estat larval es desenvolupe dins o fora de l'hoste parlarem d'endoparasitoides o exoparasitoides.

Exoparasitoide: larva de noctúid parasitada
per vespes del gènere Euplectrus.
Foto d'ací.

Endoparasitoide: adult de la vespa Aphidius ervi eixint
d'una pupa de l'àfid Acyrthosiphon pisum.
Foto d'ací.

El cicle vital d'un parasitoide comença per una femella fecundada en busca d'un hoste per parasitar. Una volta l'ha trobat i decideix que és apte injecta o pon un ou sobre este. Passat un temps s'obrirà i eixirà una larva que s'alimentarà de l'hoste fins que assolisca l'estat de pupa, és llavors quan mata a l'hoste. Dins la pupa es durà a terme la metamorfosi i de la qual sorgirà un adult plenament format. En conseqüència del seu cicle vital els parasitoides han desenvolupat una mida molt reduïda.

Poden fer ois, però hem de reconèixer que els parasitoides són molt interessants. Es creu que els primers parasitoides van sorgir fa 200 Ma durant el neogen arran uns himenòpters xilòfags amb els quals inoculaven fongs simbionts per a que digeriren la fusta de la que s'alimentaven.

Tornant al present, s'ha vist que les plantes juguen un paper important a l'hora de trobar a l'hoste, ja que les femelles parasitoides reconeixen els compostos volàtils específics que allibera una planta quan és atacada per un determinat fitòfag, inclús es sap d'alguna planta que fa canvia el color de la zona on està sent atacada per a avisar als depredadors i parasitoides de la seua presència. Els parasitoides estan altament especialitzats en una espècie d'hoste, i si este resulta modificat per la planta, un insecticida o qualsevol altra cosa es podrà veure afectat el desenvolupament de la seua descendència.

El paper que juguen els parasitoides als nostres agroecosistemes és vital, ja que són pol·linitzadors i reguladors d'insectes plaga, arribant a reduir-les en un 90-95%!!! Ah! I tranquil·litat, que encara que veiem eixe enorme agulló, els parasitoides no piquen.

Ara bé la pregunta del milió: com puc atraure a estos aterradors increïbles insectes al meu hort? Doncs és molt fàcil, donant-los de menjar als adults. Com em dit abans, la majoria s'alimenten de nèctar, per tant tenint flors tot l'any al teu marge floral o bardissa estareu convidant a estos insectes a patrullar les vostres hortalisses a la busca de noves víctimes. Si feu memòria, ja vam parlar d'això en una de les primeres entrades, Parlant de floretes.

Sírfid adult alimentant-se d'una flor de llicsó (Sonchus oleraceus).
Foto d'ací.

Gasteruption jaculator, himenòpter parasitoide buscant
potencials hostes entre les flors del fenoll.
Foto d'ací.

Un parell de vídeos molt guais de parasitoides:

Laves de vespa negra paràsita emergint d'una eruga.

Ens ha encantat un dels comentaris del vídeo:

"La Natura és fastigosament interessant"

Vespa parasitoide (Kollasmosoma sentum)

ovipositant en formigues (Cataglyphis ibericus).

Increïble la tombarella que fa la vespa abans d'injectar l'ou.

Ací teniu algunes pàgines interessants que tracten sobre el tema:
  - El Verdecillo  - All you need is Biology (castellà)
  - Ponència sobre fauna útil de l'ADV ecològica de Ponent (català)
  - Revista ciencia - ¿Qué son los parasitoides?

Esperem que des d'ara mireu als xicotets insectes voladors que veiem rondar l'hort amb una visió molt més curiosa. Seguiu-los, a veure què vos conten.

Ah! se'ns passava, per si algú s'ho estava preguntant: sí, alien és un parasitoide.


Vos diem "fins ara!" amb una gran frase:

"La Natura és gran en les coses grans, més és enorme en les coses minúscules" 

Jacques-Henri Bernardin de Sant-Pierre

Salutacions!

ACÍ NO TIREM RES

Bon hora a tots els que guarden la terra!

Com som conscients de la terra que tenim, estem prenent algunes mesures per tal d'enriquir-la en matèria orgànica i microorganismes. Per tal que augmente la vida edàfica primer l'hem de posar menjar damunt la taula.

No cal gastar-se milionades per a afegir matèria orgànica al nostre sòl, el més recomanable és aprofitar el que tenim a mà i tindre paciència.

Del femat dels bancals ja vam parlar-vos a l'entrada anterior. Nosaltres hem emprat femta de cavall perquè en disposem debades.

Les zones més enllà de la zona d'hort hem sembrat adob verd, ja que volem que tota la parcel·la es vaja regenerant, però com són zones que transitarem menys hem triat un mètode més lent, però igual de bo que l'anterior, i que consegüentment comporta un manteniment menor.

Les llavors d'adob verd les hem comprades, ens hem gastat menys de 25€, perquè volíem introduir cereal i lleguminoses més rústiques, però es pot fer adob verd per 4€ com vam fer l'última volta (la mandarina del nord). No cal sembrar tot el camp i que quede completament cobert per les nostres llavors. Hem de pensar que tota planta viva millora el sòl, si no vos arriben els diners o no vos voleu gastar massa diners en açò poseu-vos un màxim, compreu el volum que pugueu i abans de sembrar, analitzeu la zona. És millor fer clapes d'adob verd i que a poc a poc es vaja estenent que sembrar en una densitat molt baixa i que moltes no germinen o es desenvolupen com cal.

En el nostre cas hem decidit crear una barreja d'adob verd pròpia composta per:
   - Ordi (Hordeum vulgare)
   - Avena (Avena sativa)
   - Veça (Vicia sativa)
   - Trepadella (Onobrychis viciifolia)
   - Tramussera (Lupinus luteus)
   - Rave farratger (Raphanus sativus varietat valència)

Volíem reunir les tres famílies bàsiques que normalment s'empren a l'hora de fer un adob verd: poàcies (cereals), fabàcies (lleguminoses) i brassicàcies. S'han triat estes famílies perquè les poàcies serveixes de suport a les fabàcies enfiladisses, obren el sòl en la superfícies degut a les seues arrels fasciculades, i tenen molta biomassa aèria. Les fabàcies per la seua capacitat de fixar el nitrogen gasós gràcies a la simbiosi a nivell radicular amb els bacteris del gènere Rhizobium. I per últim les brassicàcies degut a la seua arrel pivotant o axonomorfa que descompacta la terra i deixa una gran quantitat de biomassa al sòl.

Morfologia de sistemes radiculars:
a) Arrel axonomorfa o pivotant. b) Arrel fascicular.
Font d'ací.

Vam diferenciar entre dos subzones, des de la perera fins a on la parcel·la comença a eixamplar-se, i des d'allà al final. La segona d'estes està més deteriorada, per això vam decidir triar petites zones on el nostre adob verd podria apanyar-se-les millor. Per a crear estes zones vam aprofitar les restes seques de bogues (Typha latifolia) al costat de la séquia menuda, suposem de quan el veí va netejar-la abans que entràrem a la finca. Ja veurem si funciona l'invent.

Clapa d'adob verd encoixinada amb restes seques de boga.

Detall de les restes de boga.

Esperem que la (beneïda) pluja faça sobreeixir espurnes verdes entre la boga ben prompte.

Per últim la més òptima, és la d'aprofitar les restes de cuina que anem acumulant durant la setmana (i potser prompte les d'algun veí, amic i familiar més). Simplement el que fem és obrir l'encoixinat dels escocells dels fruiters, aboquem el fem i tornem a cobrir-lo. Això s'anomena compostatge en superfície, i els principals avantatges és nodrir a la fauna edàfica, i que el compost es forma al lloc on serà consumit, la qual cosa ens lleva la necessitat d'haver de transportar-lo (que no és poca cosa!), alhora també encoixina el sòl, és aliment per a la fauna i microbiologia edàfica i reté la humitat. A més a més, no hem de pensar ni muntar cap lloc on compostar ja que tot l'hort serà el nostre compostador. Tot això al final esdevé en una millor nutrició de les plantes.

Primera abocada de restes de cuina a l'escocell d'un mandariner
baix de l'encoixinat de restes de poda del tronc de palmera
que amablement ens va cedir el veí.

Fins ací tot el que fem per a enriquir el sòl. Intentem no complicar-nos massa la vida i creiem que seguir les bases de l'agricultura natural ajuda a simplificar les tasques de l'hort i a entendre millor els processos de la Natura.

“Sempre hi ha un llibre obert per a tots els ulls: la Natura”

Jean Jacques Rousseu

Salut i sòl viu!

FLORS A GO GO

Bon dia a totes aquelles faenen al camp!

Anem a parlar d'una part molt important per a nosaltres, el marge floral. Es tracta d'una estructura ecològica per atraure a la fauna auxiliar. Si voleu més informació ja vam parlar-ne en esta entrada: parlant de floretes.

Nosaltres hem decidit fer-ne dos, un a la vora de la séquia gran i l'altre en la part més propera a la séquia menuda. El primer tindrà un caràcter més silvestre i una de les seues funcions serà la de sostindre el sòl per a que l'aigua de la séquia no se l'emporte, mentre que l'altre tindrà una fracció més alta d'ornamentals i aromàtiques.

La veritat és que no hem planejat amb exactitud les espècies que formaran part del marge, ja que volem que vaja evolucionant segons les oportunitats que vagen apareguent, per això anem plantem posant distància entre les diferents plantes, així el marge esdevindrà més divers.

Amb la idea de començar a formar el marge ens vam anar al viver a per algunes plantes (la majoria pluriennals), i vam eixir amb un bon repertori.

Dos calaixos plens de biodiversitat.

   - Malva-rosa (Pelargonium crispum)
   - Geranis (Pelargonium x hortorum)
   - Espígol mascle (Lavandula angustifolia)
   - Melissa (Melisa officinalis)
   - Timó llimó (Thymus citriodorus)
   - Orenga (Origanum vulgare)
   - Sàlvia (Salvia officinalis)
   - Romer (Rosmarinus officinalis)
   - Espígol dentat (Lavandula dentata)
   - Cinerària (Senecio cineraria)
   - Caps blancs (Lobularia maritima)
   - Margarida (Leucanthemum vulgare)

Certa nit investigant i agrofrikejant (mot propi) vam trobar un vídeo amb una tècnica molt interessant per garantir que les arrels d'un plançó comprat a un viver, el qual normalment té les arrels espiralades degut al confinament del cossiol, interaccionen millor amb la terra del voltant i la planta puga desenvolupar noves arrels correctament. Teniu ganes de saber-la, eh? hahahaha

És tracta de la tècnica de l'enfangat. Sí, sí, és tan senzilla que acollona. Els materials que necessitarem són:
   - Argila o sòl argilós
   - Compost o femta
   - Aigua

El procediment consisteix en afegir els components i barrejar-los fins a obtindre un fang amb una consistència densa (consistència de xocolata), no tan densa com per a que no es puga apegar per tots llocs, ni tan fluïda com per a que no s'apegue a cap. Esperem que les fotos ajuden, la veritat és que és molt intuïtiu.

Una vegada la planta s'ha tret del cossiol, es "pessiguen" les arrels i es suquen al fang. Després es planta de la manera habitual.

Fang i paleta.Vam descobrir després d'enfangar-nos de cap a peus,
que la paleta és un bon estri per a esta tasca.

Planter d'espígol dentat (Lavandula dentata)
amb les arrels pessigades.

Arrels enfangades.

 A partir d'ací les fotos mostren la manera en què vam plantar els nostres planters. No és la més comuna, creiem, perquè intentem aprofitar tots els elements que tenim al nostre voltant. Esperem que vos done alguna idea.

Una volta fet el clot, reguem per a que la terra s'apegue millor
 a les arrels i que estes tinguen un ambient humit.

Mandarines carbonitzades.

Mandarines carbonitzades amb el fang.
Basant-nos en la info del biocarbó, creiem que allotjarà
microorganismes i retindrà aigua i aire.
(més info del biocarbó ací i ací)

Col·loquem la planta dins del clot i
soterrem les arrels amb terra.

Afegim fusta per l'escocell per tal que mantinguen la humitat,
i reguem.

Encoixinem i el mullem perquè s'atapeïsca i no s'envole.

Amb això esperem que les nostres plantes puguen desenvolupar-se millor i en uns mesos estiguen ben florides i sanes.

Fins ací tot! esperem que ens conteu les vostres experiències amb les plantes companyes.

“Primer, va ser necessari civilitzar a l'home en la seua relació amb l'home. Ara, és necessari civilitzar a l'home en la seua relació amb la Natura.”

Victor Hugo

Bona setmana i beneïda pluja!