Traductor

dijous, 29 de novembre de 2018

EL TARONJAR

Ieeeee! Què passe?


Fa un parell de setmanes un amic socarrat ens va permetre manejar el seu taronjar, encara que estiga format per mandariners, varietat clemenules.

El conreu consta d'al voltant de dos fanecades i mitja (~2077,741 m2) en la bioregió 7 valenciano-catalano-provençal (Rivas-Martínez, 2002) a la marjal de Vila-real. Hi ha 55 mandariners en un marc de plantació de 6 x 6 m i amb un sistema de reg per degoteig.

No se l'han aplicat cap tipus d'adob ni fitosanitari en 2-3 anys, per esta raó quan vam arribar la salut dels arbres era molt bona, i una poda lleugera fa 3 anys. Ens vam adonar que el sòl està molt compactat i que té una gran manca de matèria orgànica.

Dels tres veïns que tenim dos segueixen a l'agricultura convencional i l'altre no ha aparegut mai segons el nostre llogater, este últim és el que més ens agrada.

Les adventícies que hi creixen són:


Al fons de la finca hi ha un parell d'arbres
amb romegueres (Rubus ulmifolius)

Roquera (Parietaria officinalis)

A esta secció del taronjar el cenuc (Equisetum sp.)

Al final de la parcel·la hi ha una clapa
de vegetació espontània.

A la dreta del tros de canaleta cinoglosa (Cynoglossum officinale)
i a l'esquerra una plàntula de calèndula plantada per nosaltres.

Setge (Scrophularia aquatica)

La romeguera envaeix una de les zones.

Morella (Solanum nigrum) i malva (Malva sp.)

S'observa que les adventícies creixen diàfanes
a baixa densitat entre els mandariners.
Suposem que és degut a l'ombra d'estos.
Una zona del camí central està coberta per dues espècies de molses.
Sabem que poden ser un senyal d'alta degradació, però ens estranya
perquè fa anys que no es toca. Sort que ja apareixen plantes noves!

Com sempre fem, anem a fer una anàlisi del sòl mitjançant les adventícies. Així sabem que la major part del sòl està compactat i degradat per l'abundància de la coniza (Conyza canadiensis) i que hi té un alt de nitrogen degut a la forta presència de morella, malva i romeguera. El fons de la parcel·la presenta una flora adventícia diferent, composta per plantes com el cenuc o equiset, setge i cinoglosa, la seua abundància denota un alt grau d'humitat.

Som conscients que hem de fer encara molt per a que el sòl millore, necessita descompactar-se i millorar la seua estructura. A més, també cal una major biodiversitat de plantes per a que augmente la fauna auxiliar (com més siguem, més riurem!). Ara és en això en què ens estem centrant.

Per tal d'aconseguir açò em sembrat una barreja d'adob verd composta per veça (Vicia sativa), ordi (Hordeum vulgare), trepadella (Onobrychis viciifolia), alfals (Medicago sativa) i calèndula (Calendula officinalis) i mostassa blanca (Sinapis alba var Ludique), totes elles amb la finalitat de descompactar, millorar l'estructura amb les seues restes, augmentar la fertilitat, ser la llar de fauna auxiliar, així com proveir-la d'aliment i, finalment, per donar bellesa a la nostra finca. La mostassa blanca ja té el segon parell de fulles vertaderes, la resta encara no han germinat.

Estem pensant en fer una femada amb merda de cavall una vegada s'haja acabat la temporada, però encara ens estem rumiant la idea. Vos anirem informant!

Entre l'hort del socarrat i el taronjar és el corral, 7 gallines i 1 gall. Una d'estes és molt soriera i ens persegueix mentre deambulant per la finca, sense cap por ni vergonya. La vam batejar com a 'Julivert', pensant-nos que era un gall... va resultar femella, així que ha esdevingut en 'Juliverta'... Juli per als amics.
Juli mirant què estem fem... a veure què es pot menjar!

Tenim molta il·lusió en este nou projecte. Vos anirem informant de tot el que passa i anem fent per allà.



Sabrem que hem trobat el camí quan no puguem abandonar-lo.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

RESUM ESTIU 2018

Ja som ací bonicors!!!

Després d'un estiu intens i calorós tornem al blog per posar-vos al dia de tot.

Durant els mesos d'absència bloguera hem fet poca cosa grossa: segar alguna adventícia fora de control, algun reg i collir (la part més gustosa!).


Principi de l'hort.

Fent memòria dels cultius plantats enguany hem plantat:
   · tomata (4 varietats)
   · tomata cherry (3 varietats)
   · pebrera (1 varietat)
   · cogombre (1 varietat)
   · albergina (2 varietats)
   · carabasseta (2 varietats)
   · meló (2varietats)
   · meló d'Alger (1 varietat)
   · carabassa (1 varietat)
   · panís (2 varietats)
   · ocra (1 varietat)
   · bajocó (1 varietat)


Calaix amb xerris, tomata rosa, cogombres i carabasseta.

La nostra política de reg ha sigut el semisecà, regar el mínim possible, tenint en compte que tenim un nivell freàtic molt elevat esta decisió és menys sacrificada que en altres llocs on les plantes tenen més dificultats per a proveir-se d'aigua per si mateixes. Realment, no hem vist patir massa a les nostres plantes a pesar de la calor. Açò ens dóna ànims per a continuar, ja que conforme passe el temps el sòl millorarà i augmentarà la seua capacitat per a retindre aigua, així com la genètica de les plantes any rere any. A més de l'efecte de l'encoixinat i l'ombra de les plantes, tant les companyes com les adventícies.

Per tal de millorar el conjunt de l'hort, durant els últims dies, hem anat segant les adventícies que han completat el cicle i/o s'havien fet massa grans. Les restes les hem acumulat als camins junt amb cartrons (que agafem educadament dels contenidors). Tot això és per evitar l'evaporació d'aigua i per crear l'anomenat compost de camí. Així els camins també són zones de compostatge en superfície.


Camins encoixinats amb restes d'adventícies.

Tornant als cultius, ni els hem podat, ni encanyat (excepte el garrofó). Hem tret les següents conclusions:
  • Les tomateres necessiten molt d'espai i tendeixen a créixer en direcció oest. Cap tomatera ha tingut malalties, ni plagues. Només una varietat ha presentat cul negre, fisiopatia caracteritzada per una necrosi apical deguda a una mala assimilació del calci. Els hem aplicat un remei temporal, calci hidrosoluble (CHS), sent conscients que el que s'ha de millorar és la qualitat del sòl.
Tomateres, camamilla americana, zínnia i adventícies.

Calci hidrosoluble (CHS), xeringa i ruixador.
Pareix pixum, som conscients.

  • Les tomateres xerri no han presentat cap problema, han crescut vigoroses i donen molta collita. Són un espectacle per a la vista i el gust. El proper any provarem a fer-les créixer damunt d'algun suport.


Tomata xerri groga de pera de Borriana
associada amb matricària.
Tomata xerri associada amb zínnia
que ha envaït el bancal d'ocra.

  • Les pebreres, que enguany hem comprat el planter, han crescut bé però a l'hora de fructificar durant les primeres setmanes es quedaven menudes, moltes presentaven cul negre, es semaven (marcir-se, assecar-se, perdre la força vital) i fins i tot, alguna s'ha cremat. També els vam aplicar CHS per al cul negre. A partir de la segona quinzena d'agost molts d'estos problemes han desaparegut, creiem que per la baixada de temperatures i de radiació solar.

Pebreres amb petúnies rosa i coniza.

  • Els cogombres no s'han donat bé, creiem que és perquè no s'han enfilat. L'any que ve provarem a associar-los amb gira-sols o encanyar-los.


  • Les albergineres han crescut molt bé sense cap problema, produeixen molt bé. L'única cosa que hem observat és que no creixen bé associades amb panís. Creiem que hem encertat el marc de plantació. La pròxima temporada les associarem amb més flora companya.

Albergineres amb sàlvia romana.

Albergineres amb marrubí i alfàbrega.

  • Les carabassetes han crescut bé, més grans del que ens imaginàvem. A un bancal les vam associar amb pebreres, les pobres van acabar tapades, així que el proper estiu plantarem dos per bancal amb alguna planta companya. Les cucurbitàcies tenen la tendència d'agafar cendrosa (oïdi), i en principi no vam actuar, ja que només es presentava a les fulles velles, però cap a finals d'agost moltes de les fulles van començar a presentar-ne, per això vam començar aplicar una vegada per setmana bacteris de l'àcid làctic (BAL).

Carabasseta amb pebreres, camamilla americana
i amarant gràcil.


  • La resta de cucurbitàcies; melonera, melonera d'Alger i carabassera, les vam plantar fora de la zona d'hort. Han rebut un reg extra a mig estiu i una ruixada de BAL. Hem observat que van donar una primera tanda de fruits i després van continuar amb el creixement vegetatiu, ara pareix que tornen a florir i fructificar. Només podem deduir que ha sigut per les altes temperatures i pel fet de no disposar de gran quantitat d'aigua.

  • L'ocra (Abelmoschus esculentus) és el cultiu nou per a nosaltres. No tenim molta idea de les seues necessitats, només que li agrada la calor. Vam començar fent planter, i no pareix que li agrade massa. Un mes després de plantar-les, i la mort de la majoria d'estes, van provar la sembra directa, i ha anat de categoria! així que anotat. Cap problema sanitari, encara que s'han quedat un poc xicotetes.

Ocra amb estragó i envaït per tomatera cherry.

  • El panís ha crescut bé, encara que algunes panolles han eixit cucades, no sabem per quin insecte, però la majoria dels grans són aprofitables. La propera temporada tornarem a intentar l'associació de les tres germanes.


  • El bajocó (Phaseolus lunatus) no ha anat gens bé, i tot siga dit, no vam estar massa pendents. Només una mata s'ha desenvolupat però ni ha florit. El pròxim any ens fixarem més en les lleguminoses.


Volem remarcar que les aplicacions fetes han sigut després d'observar els successos, meditar sobre la seua causa i haver esperat cert temps a veure com es desenvolupaven. Els productes emprats són de l'agricultura natural coreana, són productes casolans i sense productes de síntesi, un d'estos és microbià. Nosaltres, a diferència del que diu el doctor Cho, apliquem estos productes per tal de solucionar de manera temporal i puntual els desequilibris que esdevenen del baix grau de maduresa del nostre sòl, però que deixarem d'utilitzar només observem que l'equilibri edàfic s'ha restaurat. La finalitat de tindre un sòl sa és no dependre de cap producte exogen.

Les pròximes tasques són segar les adventícies que hagen completat el cicle i encoixinar amb elles, afegir més encoixinat tant a la zona de l'hort com en la resta, crear algun bancal nou i preparar el planter de la temporada de tardor-hivern.


Esta és la màquia que cal segar,
bàsicament deixem les jolivardes (
Dittrichia viscosa).

Ha aparegut un lledoner (Celtis australis), anem a respectar-lo.
Mireu-lo ben acotxa't, pareix feliç.




La Natura no fa res incomplet, ni res debades.”


Aristòtil

dijous, 21 de juny de 2018

BANCALS DE SOLANÀCIES

Bon dia agronautes!

Durant esta primavera de sol i vent fred hem "dissenyat" (perquè moltíssimes coses les hem fet sense pensar massa, la veritat) els bancals, i els primers han sigut els de les solanàcies.

Bàsicament, assignem un cultiu principal a cada bancal, així tenim bancals de tomateres, pebreres i albergineres, per ara. Distribuïm cada peu al llarg del bancal i l'associem amb altres plantes companyes.

Ho explicarem amb exemples, que sempre es veu tot millor.

Bancal de tomateres: tomateres plantades cada 50-60 cm (emprem un pal per a mesurar les distàncies). En este cas les vam plantar en filera mentre que en altres bancals les hem plantades en zig-zag, anem provant a veure quina metodologia ens agrada més. Entre mig anem plantant plantes companyes, com ara clavell de moro, flor d'aranya, esperó de cavaller, anet, camamilla americana, equinàcia, cosmos, matricària, inclús algun gira-sol. A banda deixem créixer totes aquelles adventícies no invasives i les hortalisses que es vagen assilvestrant, per ara són: bledes, matallums, blet blanc, amarant gros, morella i ravenissa blanca, verònica, xenixell, malva menuda, àster esquamós, vulvària i llicsó. Mentre no molesten no les llevem, i quan ho fan o acaba el seu cicle, les tallem per baix del coll, d'esta manera totes les arrels romanen al sòl, enriquint-lo i obrint-lo. A més, entre el cultiu principal plantem cultius secundaris o comodí (encisam, escarola, ceba, porro i alls; encara no en tenim molts)

Les fotos són de fa un mes, hem estat ocupats i no hem pogut actualitzar abans. Ara tot està molt més gran. En un mes vos ensenyarem el canvi.

Bancal de tomateres (Verdal i Benicassuda).
En primer pla una camamilla americana i
més enllà una bleda autosembrada.
Enmig del bancal hi ha una equinàcia.

Bancal de tomateres (Benicassuda)
amb fenoll i morella.


Bancal de tomateres (Groga de Borriana) amb
flor d'aranya, matricària i camamilla americana.

Bancal de tomateres (Benicassuda)amb gira-sol,
camamilla americana, clavell de moro, ruda i xenixell.
Al fons hi ha una espaseta ornamental.


Encisam de Tartaigües entre tomateres.


Bancal de tomateres (Masovera) amb
blet blanc i matallums.

Bancal de tomateres (Masovera) amb
cosmos, blet blanc i ravenissa blanca.

I ací teniu els bancals de pebreres (planter comprat per manca de llavor):


Bancal de pebreres italianes amb esperó de cavaller,
cosmos, ruda, matallums. La tomatera enmig és perquè
vam calcular malament i ens va sobrar una... coses del directe.

Bancal de pebreres italianes amb
esperó de cavaller, matricària i ruda.


Bancal de pebreres italianes amb
tomatera, ruda, matallums i amarant gros.

I els bancals d'albergineres:


Alberginera verda amb dormidera, vulvària i amarant gros.

Vam calcular malament el nombre de peus d'alberginera,
així que les vam plantar al bancal de les tres germanes.
Som així...

Ací amb cosmos i plantades en filera.

En el disseny que hem fet intentem que els bancals de cada espècie estiga separat el màxim possible. Així, els fitòfags de cada espècie ho té més fotut per trobar més menjar.

En el transcurs de la construcció dels bancals hem adobat (i encoixinat) amb diferents tipus, no vos penseu que era de manera conscient, sinó que hem anat improvisant. Avui en dia, amb perspectiva ens agrada la idea, així podem veure les diferents direccions de cadascun.

Els adobs utilitzats són: merda de cavall, compost de merda de cavall (comprat) i restes orgàniques de casa. Este últim realment encara no l'hem usat, ja que estem acumulant les restes orgàniques que produïm en un dels bancals, i cada sis mesos el rotarem. Ja vos ho explicarem en una altra entrada (promés).

Esperem que s'entenga el nostre disseny caòtic racionalitzat. Gràcies per perdre uns minuts en llegir les nostres 'bojades'.



En la Natura no hi ha càstigs ni premis, només conseqüències.”
Proverbi Xinès

dissabte, 28 d’abril de 2018

FIASCOS I DESPROPÒSITS

Bons i nuvolats dies!

No tot és sembrar floretes i collir. No, no tot són flors i violes.

Al llarg d'este curt projecte hem tingut algun que altre entrebanc, no molta cosa, però ens agrada visualitzar-los per a que no parega que ens funciona tot a les mil meravelles.

El bac més fort ha sigut el total i absolut fracàs de les tres germanes, la sembra directa no va anar bé, la majoria dels grans es van podrir, alguns van ser devorats pels llimacs i altres es van morir de set.

Com vam sembrar els grans de panís al final del terreny, i fins allà no anem sovint i menys carregats amb la regadora, doncs és cert que vam descuidar a la germana gran. Però hem decidit que farem planter de panís i el trasplantarem a un bancal de la zona d'hort. A més, suposem que modificarem les espècies de la tècnica per adaptar-la als bancals, ja que les carabasses les volem posar al final per a que ombregen el sòl, que falta li fa quan Llorenç (el Sol) agafe forces. Ja anirem informant.


La zona de les tres germanes al començament.

Una altra han sigut els llimacs. En ser una zona humida, estos campen per tot arreu. S'han menjat tots els gira-sols, algunes tomateres i encisams, a més de "tastar" les bledes i alguna que altra ornamental. Ah! i creiem que s'han menjat el brot principal d'un dels cogombres... maleïts! En fi... tots hem de menjar, este és el nostre mantra. Normal que tinguen fam, si abans no hi havia ni un bri d'herba.

No hem aplicat cap dels innumerables remeis infal·libles que pul·lulen per internete (cendra, closques d'ou, farina de panís...) simplement els deixem estar i esperem impacients que arribe l'equilibri. Mentre, anem reposant les plantes que es mengen completament, això sí, sempre ens esperem un temps a veure si reviscolen, que ja ens hem dut alguna sorpresa agradable.


Tomatera menjada per llimac, només ens han deixat la tija.
I un amic ortòpter.

Un concepte, millor dit, una virtut que estem desenvolupant molt, a base d'hòsties i bacs, és l'ànsia. Suposem que com la majoria d'humans que habitem esta pedra anomenada Terra volem que les coses succeïsquen en un curt termini de temps, però Gaia té les seues pròpies regles del joc, i no pensa canviar-les per uns micos bípedes amb botes de muntanya. Tenim la teoria que li fa gràcia quan ens desesperem... bé, coses nostres que pensem baix del sol.

Bé, tornant al camí, un d'eixos bacs/hòsties va ser fa unes setmanes quan les temperatures ascendien i pareixia que començava el pre-estiu, quan de sobte van vindre les mestralades i van dessecar algunes de les tomateres acabades de plantar. Ja ens ho van advertir els camperols veïns, però ens va poder l'ànsia de plantar les tomateres, total, si feia bona hora... PEIM! tomateres dissecades.

També la paciència, concretament amb l'adob verd, que ens desesperava que no cresquera però quan ja ho donàvem per perdut és quan apareixen els brots verds.



L'última tanda d'adob verd que vam fer: alfals, fajol i tramussos.

Bé, a poc a poc es fa el camí. Anem aprenent de la millor mestra de totes. Gràcies Gaia!




Tota la terra està al abast del savi, ja que la pàtria d'un esperit elevat és l'univers.” 

divendres, 13 d’abril de 2018

EL REGNE DE LES BLEDES CÒSMIQUES

Bona jornada camperols i camperoles!

Davant dels nostres ulls, de manera progressiva però constant, ha anat apareixent un regne de bledes governat per un parell de reines bledes.

Tot va començar quan vam arribar al terreny i estava ple d'una màquia infranquejable de mandariners. Investigant el nou territori vam descobrir un parell de supervivents a les pràctiques convencionals, dos bledes blanques. Allà hi eren, no massa grans, però tranquil·les a la semiombra proporcionada pels mandariners. Ens van sorprendre, però tampoc les vam fer massa cas, tot siga dit.

Nosaltres, a la nostra, vam talar els mandariners que les envoltaven, després vam arrabassar les soques d'estos i per últim, vam llaurar (ací teniu l'experiència). Després de tot açò... continuaven dretes!!! MIRACLE!!!

Al fons les reines bledes i al voltant tota la seua cohort.
Queden prop del camí (encara que, realment, res queda lluny d'este) així que durant les nostres anades i tornades ens fixàvem en elles de quan en quan. Fins que un dia, després d'encoixinar alguns dels bancals, vam dir: Ieee! estes bledes estan ací espectaculars sense cap tipus de cura. I vam decidir que es mereixien ser encoixinades. I, des d'aleshores, no han parat de desenvolupar-se. Sempre llustroses. També es van guanyar el dret a una regadeta esporàdica, ben merescudes.

Un dia, ensenyant l'hort al nostre fuster de confiança (gràcies melangia) ens va dir: açò no és una bleda xicoteta...? Mare meua! Era una explosió "blèdica"! per una zona d'uns metres quadrats estava tot ple de plàntules de bleda blanca, i com som molt fans de les hortalisses còsmiques doncs les vam deixar créixer.


Els dos últims bancals han sigut totalment envaïts,
inclús creixen entre el blat.
Bleda creixent entre llicsó (Sonchus oleraceus), blat
i apagallums (Sisymbrium irio
)

Algunes setmanes després el resultat és la creació d'un bancal temporal de bledes blanques còsmiques, un camí i dos bancals envaïts.

Com ens agrada la diversitat genètica i teníem un grapat de llavors de bledes roges d'un dels intercanvis de llavors, vam fer una sembra dins del bancal temporal de bledes còsmiques, esperant que estes últimes també es facen còsmiques, millor dit, la seua descendència.


Tres dies després de sembrar-les, ací estan! Les roges.

Vos animem a que feu còsmiques les vostres hortalisses tot el que es deixen i siga possible. Les bledes són molt fàcils, és una bona opció per a començar.

*hortalissa còsmica: es diu de l'hortalissa autosembrada que ha crescut on el cosmos ha dictaminat. Vam agafar esta terminació d'un grup d'agricultors i ens va fer molta gràcia, i entre rialla i rialla, s'ha adherit inexorablement al nostre vocabulari.

Una de les reines bledes té pugó negre (Aphis fabae?) a les fulles més joves, encara que la colònia no és massa gran. Hem obert lleugerament la capçada per ajudar un poc els depredadors i parasitoides.


Creiem que es tracta del pugó de la fava (Aphis fabae)...

...però ja vénen els reforços.

Esperem que ploga i que comence a despertar la primavera.

Bon capde a tothom!




L'agricultura és la mare fecunda que proporciona totes les matèries primeres que donen moviment a les arts i al comerç.

dimarts, 27 de març de 2018

L'ENCOIXINAT I EL MESTRAL

Bona i fecunda primavera!

Portem uns dies que no deixa de bufar un mestral fortíssim, i s'ha endut l'encoixinat. Quin trauma! Després de tota la faena feta per protegir el fem (i el seus microorganismes)... però bé, la Natura és així.

Començarem pel principi...

Què és l'encoixinat? és una tècnica de cobriment del sòl amb algun material orgànic o inorgànic amb la finalitat de protegir-lo. Quan l'encoixinat està constituït per materials orgànics és paregut al mantell dels ecosistemes naturals, i té nombrosos beneficis:
  - Conservació de la humitat.
  - Reducció de la presència d'adventícies.
  - Manteniment d'un nivell òptim de matèria orgànica.
  - Estimulació de la vida microbiana.
  - Propícia un ambient més estable.
  - Protecció envers l'erosió pel vent i la pluja.
  - L'encoixinat tarda 2 minuts en assolir la seua capacitat de captació d'aigua i tarda una          mitjana de 16 dies en assecar-se.
  - Evita la radiació de la calor des del sòl a les plantes.
  - En descompondre's nodreix el sòl.
  - Ombreja els sistemes de reg fent que l'aigua no s'escalfe i que el degoteig tarde més en      obstruir-se per la cal.

Exemples de materials orgànics que emprar com a encoixinat serien la palla, restes de poda, restes de gespa, adventícies del birbat, canyes, fusta trossejada, ramal, fullaraca... qualsevol resta vegetal pot ser utilitzada com a encoixinat. Inclús restes animals, com ara pèl, llana o plomes.

Baix a l'esquerra encoixinat amb palla,
baix a la dreta amb adventícies seques
i dalt amb fullaraca de taronger.

També es podem usar materials inorgànics naturals com roques, grava, arena (encoixinat lític). En climes àrids poden ser molt útils, primer per la manca de biomassa disponible i després degut a la pròpia natura de les roques. Estes tenen molta massa, i per tant, molta inèrcia tèrmica, açò vol dir que acumulen la calor i l'alliberen lentament durant la nit. Així, les roques refresquen l'ambient que les envolta en absorbir la calor solar i el calfen de nit, amb la qual cosa evita la fluctuació tèrmica (amortiment tèrmic). Una conseqüència d'este fenomen és la condensació de la rosada, que pot augmentar la humitat a la zona de contacte entre la roca i la terra, açò afavoreix la presència de flora i fauna. Cal dir que tot això depén de molts paràmetres; situació, tècnica, color, orientació...

Una tècnica interessant de l'encoixinat lític és la tècnica del talús que consisteix en una tècnica dels natius dels deserts del sud-oest d'EUA, del desert de Nègueb a Israel, i a les regions més àrides del Perú, la Xina, la Itàlia del Imperi Romà i els Maoris de Nova Zelanda, en fi, que no és una cosa massa nova. Bé, la tècnica consisteix en fer una pila o mur de pedra i plantar plantes llenyoses al nord o en direcció contrària dels vents secs d'estes estructures, encoixinant la separació entre ambdós elements.

Diagrama de l'efecte talús per Kyle Chamberlain.
Tret d'ací.

Un bon company ieclà ha aplicat la tècnica del talús a la seua finca de l'altiplà murcià. Els resultats han sigut sorprenent. Gràcies Juanito per les fotos i la passió que poses en regenerar l'ecosistema i pel respecte, quasi adoració, que tens cap a la Natura.
Ametler (Prunus dulcis) amb encoixinat lític
i restes de poda.

Coscolla (Quercus coccifera) baix l'efecte talús.
Arbre de l'amor (Cercis siliquastrum) amb
un mur individual i un encoixinat lític.

Dels encoixinats inorgànics artificials no anem a parlar perquè no ens interessen, ja que els veiem innecessaris.

Tornant al nostre cas, vam utilitzar un encoixinat de palla de blat damunt la femta de cavall el qual no s'ha volat amb el mestral que ha fet perquè ja està ben compacte. En veure que l'encoixinat baixava (els nostres microcompanys tenen fam) vam tornar a encoixinar els bancals, esta volta amb la "brossa" del veí. Era una gespa autòctona molt voluminosa i el vent a fet bon compte d'esta, encara que vam fixar-la parcialment amb arrels de les soques dels tarongers que vam arrabassar, es va envolar.

Així que vam estar pensant com poder substituir el nou encoixinat i se'ns va ocórrer anar a un solar que hi ha de camí a l'hort ple de senill (Phragmites australis). L'amo de la parcel·la el controla triturant-lo i està tota coberta amb una capa d'un pam de gruix de fulla triturada. Així que vam agafar i vam plenar tres carretons... ja ens imaginem als veïns pensant: Què estaran fent eixos dos i per a que volen això?

Doncs vam encoixinar la resta de bancals que faltaven i després vam trasplantar els primers encisams (varietat d'Almassora). Esperem que sobrevisquen a les mestralades.


Encisam d'Almassora ben encoixinat.

Ja comença a agafar forma... mentre, als planters estan creixent més hortalisses, autòctones, aromàtiques i ornamentals. Arriba la primavera!!


Enllaços de referència:
· Growing fruit trees in drought areas (Gardening along the creek)
· Tècnica de l'encoixinat (Gencat)




"La vida s'obre camí, sempre i on sigui. Feliç és l'agricultor que sap guiar-la
i fer un bon ús d'esta."
Equip Vellaterra